Discurs Filosòfic sobre la NCFCCCD:

En l'eterna recerca de la veritat i la comprensió de l'existència, la NCFCCCD (Nueva Ciencia y Filosofía Cósmica Consciente Multidimensional 5D) emergeix com un far de pensament integrador, que ens invita a contemplar no només el que és, sinó el que podria ser. Aquesta filosofia s'erigeix sobre les fundacions de la física quàntica, la consciència universal, i la síntesi de múltiples corrents de pensament, creant un tapís filosòfic on cada fil representa una dimensió de la realitat humana.

Diagnòstic de la Caiguda de la Humanitat:

Comença amb els sistemes polítics, que Plató ja havia criticat en la seva "República" per la seva tendència a degenerar-se per l'entropia moral i social. La NCFCCCD veu aquest procés com una manifestació de la consciència limitada a una dimensió tridimensional, on el poder i la corrupció són el reflex d'una consciència fragmentada, semblant a la "Caiguda" descrita per Augustí de Hipona, però explicada amb el llenguatge de la física quàntica. La consciència elevada (5D) és vista com la clau per "col·lapsar" aquests sistemes en una nova forma d'ordre, on l'ètica i la unitat prevalen.

Les cultures, en la seva diversitat, són un testament a la "superposició" de realitats i valors, una noció que ressona amb la filosofia de Heràclit sobre el canvi constant i la unió dels oposats. La NCFCCCD proposa que, com en la física quàntica, l'observador —la consciència global— pot col·lapsar aquests estats en una harmonia més profunda, reflectint l'amor com la força unificadora descrita per Leibniz en la seva harmonia preestablerta.

En el terreny de les religions, podem trobar paral·lelismes amb la filosofia de Spinoza, que veia Déu com la substància infinita de tots els éssers. La dogmàtica divisiva és interpretada com una "descoherència" de la veritat divina, on la NCFCCCD busca una "recoherència" per tornar a la unitat de la consciència còsmica, reflectint la no-localitat i l'entrellaçament quàntic com metàfores de la unitat espiritual.

Les ciències materialistes recorden el dualisme cartesiano, on ment i matèria són separades. La NCFCCCD critica aquesta divisió, advocant per una ciència que, com la filosofia de Hegel, busca la reconciliació dels contraris en una síntesi superior, on la consciència és vista com un element actiu en la conformació de la realitat, ressonant amb l'interpretació de Copenhaguen.

La crítica a les filosofies que no integren la dualitat ona-partícula reflecteix el debat entre empirisme i racionalisme, on la NCFCCCD proposa una visió integradora, similar a la de Kant, que unifica el fenomen i el noúmenon, la percepció i la cosa en si mateixa.

Sintesi Integral:

La NCFCCCD, en el seu esforç per "treure l'or de la palla", es basa en la dialèctica hegeliana per destilar la veritat de cada camp, no com una simple negació sinó com una síntesi elevada, on cada idea es transforma i esdevé part d'una nova comprensió global. La "nova ciència amb consciència amorosa" és una oda a la filosofia de l'amor de Kierkegaard, on l'amor és l'acte més profund de la consciència, unificador com el camp de punt zero en física quàntica.

La "revolució positiva" que la NCFCCCD aspira és un "salt quàntic" en termes de consciència, recordant la filosofia de Nietzsche sobre la superació de l'home, però amb un enfocament en la transformació interna, una metafísica del canvi que no requereix força externa sinó amor i consciència.

Alliberament i Salvació:

Alliberar la humanitat és deixar anar l'ego, un concepte que ressona amb el budisme zen, on el desig de ser és la font de l'ignorància. En termes quàntics, és un "desenredar" de les limitacions materials per accedir a una "superposició de possibilitats", on cada ésser humà pot escollir conscientment el seu futur.

La salvació de la crisi s'interpreta com una transició dimensional, un concepte que podria dialogar amb les idees de Plotí sobre l'ascensió de l'ànima cap a l'Un, però amb la llum de la física moderna, on la crisi és un "punt de bifurcació" que ofereix l'oportunitat d'evolucionar cap a una consciència més elevada, sostenible i amorosa.

En conclusió, la NCFCCCD és un discurs filosòfic que busca fusionar la saviesa de les edats amb la ciència del present, oferint una via per a la transformació de la consciència humana en una era de unitat, amor i comprensió còsmica.