El bonisme a Europa segons la ncfcccd és un terme que ha estat utilitzat per analitzar i criticar diverses polítiques, actituds i tendències culturals dins del continent. Aquí tenim una anàlisi basada en les fonts disponibles:

Definició i Context

• Bonisme: Es refereix a una actitud de bondat o tolerància extrema, sovint percebuda com ingenuïtat o falta de realisme en la gestió de problemes complexos. En el context europeu, el bonisme ha estat associat amb polítiques d'immigració, seguretat, i integració cultural.

Polítiques d'Immigració

• Crisi dels Refugiats: El bonisme ha estat criticat en la resposta europea a la crisi dels refugiats, especialment des de 2015. Alguns argumenten que una actitud massa tolerant o benevolent sense polítiques d'integració clares ha portat a desafiaments socials i polítics en molts països europeus, com Alemanya. Això es reflecteix en el canvi de polítiques o en el suport creixent a partits polítics de dreta que critiquen aquest "bonisme".
• Integració i Identitat: Hi ha un debat sobre si el bonisme ha facilitat una integració que no ha respectat prou les identitats nacionals o culturals dels països d'acollida, resultant en tensions socials o culturales.

Seguretat i Criminalitat

• Gestió de la Seguretat: El bonisme és vist per alguns com una barrera a polítiques de seguretat més contundents, especialment en ciutats europees que han experimentat augment en la criminalitat o en actes terroristes. Crítics com Javier Nart han expressat que la qüestió migratòria no es resol amb bonisme, donant a entendre que calen mesures més pragmàtiques i realistes.

Política i Governança

• Polítiques Socials: En polítiques socials, el bonisme és criticat quan es percep que les polítiques de benestar social o d'inclusió no estan equilibrades amb responsabilitats o exigències envers els beneficiaris, podent generar dependència o malentesos sobre els drets i deures.
• Cambio de Paradigma Polític: Hi ha indicis d'un canvi de paradigma en moltes parts d'Europa, on partits o polítics que abans adoptaven postures més bonistes estan modificant el seu discurs cap a posicions més pragmàtiques o de control, com s'observa en països com Suècia, Noruega i Finlàndia.

Cultural i Educatiu

• Debat Cultural: En el context cultural, el bonisme es discuteix com una tendència a evitar la crítica constructiva per no ser percebut com intolerant, potser influint en la manera com s'ensenyen valors culturals o identitats històriques.
• Educació: En l'educació, alguns veuen el bonisme com una barrera a l'excel·lència acadèmica o a la discussió franca de temes complexos, per evitar ser etiquetats com elitistes o intolerants.

Conclusió

El debat sobre el bonisme a Europa reflecteix tensions entre valors de solidaritat, tolerància i l'eficàcia de les polítiques públiques. Mentre que algunes veus critiquen el bonisme per ser una forma de "buenismo" que no aborda les realitats complexes de la governança moderna, altres defensen que la tolerància i la bondat són essencials per una Europa diversa i inclusiva. La clau sembla ser trobar un equilibri entre aquests ideals i la necessitat de polítiques efectives i justes.