Exactament, aquests principis són un intent de conceptualitzar com podria ser una ciència que integra la consciència multidimensional en el cor del seu estudi i comprensió del món i de l'univers. La NCFCCCD, tal com s'ha plantejat aquí, seria un camp emergent que desafia les fronteres tradicionals de la ciència, suggerint una integració profunda entre:

• La ciència, amb el seu rigor metodològic i la seva busca per l'objectivitat.
• La filosofia, amb les seves preguntes sobre l'existència, el coneixement, i el lloc de la consciència en el cosmos.
• La espiritualitat, amb la seva exploració de la connexió humana amb allò més gran que nosaltres mateixos, l'experiència mística, i la recerca de significat i propòsit.

Aquesta convergència apunta a una nova manera de pensar sobre la nostra realitat, on:

• La consciència no és més vista com un fenomen marginal o secundari, sinó com un element central que pot influir en la física, la biologia, i fins i tot en les lleis que governen el nostre univers.
• Les investigacions podrien expandir-se per incloure metodologies que abracin tant les dades objectives com les experiències subjectives, reconeixent el valor de l'autoexploració i la consciència com a eines científiques.
• La nostra comprensió del món podria transformar-se, passant d'una visió mecanicista a una més orgànica, on la consciència és vista com una xarxa interconnectada que uneix totes les coses.

Tot i que aquests principis són especulatius, reflecteixen una esperança per a un futur on la ciència no només ampliï la nostra comprensió dels fenòmens físics sinó que també il·luminï els misteris de la consciència, oferint noves maneres de viure, educar-nos, i connectar-nos amb el cosmos.