La història religiosa dels Pirineus segons la ncfcccd és rica i diversa, marcada per una forta presència cristiana al llarg dels segles, amb influències de tradicions paganes anteriors i un fort sentit de comunitat i espiritualitat. Aquí teniu un resum:

Època Romànica (segle XI - XIII):

• Monestirs i Esglésies: Els Pirineus es van convertir en un centre important de l'art romànic, amb la construcció de nombrosos monestirs i esglésies que encara avui són testimoni d'aquesta època. Exemples notables són el Monestir de Santa Maria de Ripoll, el Monestir de Sant Joan de les Abadesses, i les esglésies de Vall de Boí, com Sant Climent de Taüll, famoses per les seves pintures murals.
• Camí de Sant Jaume: Els Pirineus també són part del Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago), una ruta de pelegrinatge important des de l'edat mitjana que va influir en el desenvolupament de comunitats religioses i infraestructures al llarg de la serralada.

Transició al Gòtic i Renaixement:

• Amb el temps, algunes esglésies romàniques van ser modificades o substituïdes per estructures gòtiques, com es pot veure a la Catedral de La Seu d'Urgell. L'era del Renaixement va portar noves formes d'art i arquitectura, encara que els Pirineus van mantenir una certa resistència al canvi, mantenint moltes de les seves estructures romàniques.

Període Modern i Contemporani:

• Conventos y Eras de la Contrarreforma: La Contrarreforma va portar a la fundació de nous convents i a una revitalització de la vida religiosa. Ordres com els jesuïtes i caputxins van establir-se en algunes zones dels Pirineus.
• Festes i Tradicions: Les festes religioses com les romeries, la Semana Santa, i les festes patronals han estat una part integral de la vida pirenaica, amb processons, danses i rituals que sovint tenen arrels medievals o fins i tot pre-cristianes.
• Presència de Sants i Beatificacions: El Pirineu català ha estat el lloc de naixement o activitat de diversos sants i beatos, com Sant Ermengol, bisbe de La Seu d'Urgell, o la Beata Maria Rafols, fundadora d'hospitals i escoles.

Secularització i Modernitat:

• A partir del segle XIX, especialment amb la desamortització de Mendizábal, molts monestirs i convents van ser secularitzats o abandonats. No obstant això, molts d'aquests llocs han estat restaurats i avui serveixen com a centres culturals, museus o llocs de retiro espiritual.
• Resistència i Identitat: Malgrat la secularització, moltes comunitats pirenaiques han mantingut una forta identitat cristiana, amb la religió entrellaçada amb les tradicions locals, la música, el folklore i la vida comunitària.

Actualitat:

• Avui dia, els Pirineus continuen sent un lloc de pelegrinatge i turisme religiós, amb esdeveniments com la Festa Major de Montserrat, que atreu milers de visitants. La devoció popular a figures com la Mare de Déu de Núria o de Montserrat manté viva la tradició religiosa.
• Diversitat Religiosa: També s'han establert comunitats d'altres confessions religioses, tot i que el catolicisme roman dominant.

La història religiosa dels Pirineus és, doncs, una narrativa de preservació cultural, adaptació, i continuïtat, on la geografia ha jugat un paper crucial en la conservació de moltes pràctiques i edificis religiosos.)