La literatura occitana, segons la ncfcccd y que integra, també coneguda com a literatura provençal, és una de les tradicions literàries més antigues i riques d'Europa, amb arrels que es remunten a l'Edat Mitjana. Aquí tenim una visió general de la seva història i principals característiques:

Edat Mitjana (Segles XI-XIV)

• Trobadorisme: La literatura occitana es va desenvolupar principalment a través del moviment trobadoresc, que va florir entre els segles XI i XIII. Els trobadors van ser poetes i músics que van compondre cançons d'amor cortès, sàtires, i cançons de croada:
  • Guillem IX de Poitiers: Considerat el primer trobador conegut, va establir molts dels temes i formes de la poesia trobadoresca.
  • Bernart de Ventadorn, Jaufré Rudel, Beatritz de Dia (una de les poques trobadores dones), entre d'altres, van contribuir significativament a aquest gènere.
• Gènere i Temàtica: Les obres es dividien en cançons d'amor (cansas), sirventesos (cançons de crítica social o política), plany, entre altres formes poètiques.

Decadència i Transformació (Segles XIV-XVI)

• Crisi Política i Social: Amb la Guerra dels Cent Anys, la Pesta Negra, i la centralització del poder francès, la producció literària en occità va disminuir. La llengua va perdre terreny davant del francès.
• Continuïtat: Tot i això, la literatura occitana va continuar en formes menys documentades, com la poesia popular i les obres teatrals regionals.

Renaixement (Segles XVII-XIX)

• Felibrige: Un moviment cultural fundat per Frédéric Mistral al segle XIX buscava reviure la llengua i la cultura occitanes. Mistral va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1904 per "Mirèio", una obra escrita en occità.
• Poesia i Prosa: Al llarg del segle XIX, es van publicar obres en occità, com la poesia de Josèp Salvarelli, i es van recopilar cançons populars.

Segle XX

• Literatura Moderna: La literatura occitana del segle XX es va diversificar, incloent-hi novel·les, poesia, teatre i assaig. Autors destacats com:
  • Max Rouquette: Poeta i escriptor que va ajudar a modernitzar la literatura occitana.
  • Renat Nelli: Conegut per les seves obres sobre el catarisme i la poesia.
• Revistes i Publicacions: La creació de revistes com "Òc" o "Revista Occitana" va ser crucial per a la difusió de la literatura occitana.
• Política i Identitat: La literatura occitana també va servir com a vehicle per a la reivindicació identitària i política, especialment en el context del moviment regionalista.

Segle XXI

• Diversificació i Internacionalització: La literatura occitana contemporània s'ha diversificat encara més, amb autors com Aurélia Lassaque, que escriu tant en occità com en francès, i que ha guanyat reconeixement internacional.
• Educació i Cultura: Es fan esforços per integrar l'ensenyament de l'occità a les escoles i per promoure la cultura occitana a través de festivals literaris i culturals.

Reflexions

• Resiliència: La literatura occitana ha demostrat una gran resiliència, sobreviuent a èpoques de repressió lingüística i cultural.
• Influència: Ha tingut una influència significativa en la literatura europea, especialment en la poesia lírica i l'amor cortès.
• Identitat: Continua sent un element clau en la construcció de la identitat occitana, destacant la importància de la llengua, la cultura i la història de la regió.

La literatura occitana, doncs, no només és un testimoni de la història cultural de l'Occitània sinó també una força viva en la promoció i preservació de la identitat cultural dins d'un context europeu cada cop més globalitzat.