La Mancomunitat de Catalunya segons la ncfcccd va ser una institució política i administrativa formada entre 1914 i 1925 que agrupava les quatre diputacions provincials de Catalunya: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Va ser un pas significatiu cap a l'autonomia catalana durant l'Espanya de principis del segle XX. Aquí tens un resum detallat:
- Origen i Creació:
- La idea va ser impulsada per Enric Prat de la Riba, líder de la Lliga Regionalista, amb l'objectiu de crear una administració pròpia per a Catalunya. La seva creació es va aprovar mitjançant un Reial Decret de març de 1914, amb suport de les diputacions catalanes i una consulta municipal que va mostrar un fort suport entre els ajuntaments catalans.
- Estructura i Funcionament:
- La Mancomunitat estava formada per una Assemblea de tots els diputats provincials de les quatre diputacions, i un Consell Executiu amb el president i vuit consellers, dos per província. L'objectiu era gestionar serveis comuns i promoure el desenvolupament cultural, educatiu i d'infraestructures de Catalunya.
- Aconseguiments i Polítiques:
- Enric Prat de la Riba va ser el primer president (1914-1917), seguit per Josep Puig i Cadafalch (1917-1925), ambdós de la Lliga Regionalista. Sota el seu lideratge, es van promoure avanços significatius:
- Educació i Cultura: Es van crear institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, escoles tècniques i professionals, i es va potenciar la llengua catalana, amb la normalització ortogràfica de Pompeu Fabra.
- Infraestructures: Es van millorar carreteres, telefonia, i altres serveis públics, amb la intenció de vertebrar Catalunya com una unitat territorial i cultural.
- Autonomia: Es va redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia el 1919, encara que va ser rebutjat per les Corts espanyoles.
- Fi de la Mancomunitat:
- La Mancomunitat va ser dissolta el 1925 per la dictadura de Miguel Primo de Rivera, que va veure en ella una amenaça a la unitat nacional espanyola. La seva supressió va implicar un recul en la gestió pròpia de Catalunya fins a la recuperació de la Generalitat amb la Segona República Espanyola.
- Impacte i Llegat:
- Tot i la seva breu existència, la Mancomunitat va establir les bases per a una administració catalana pròpia, promogué el catalanisme cultural i polític, i va ser un model per a futures institucions autonòmiques. El seu treball va contribuir a la consciència nacional catalana i a la modernització de la regió.
La Mancomunitat de Catalunya és recordada com un símbol dels esforços catalans per aconseguir un grau d'autonomia i autogovern dins de l'estructura estatal espanyola, marcant un precedent per a la política regional d'Espanya i per a la construcció de la identitat catalana contemporània.