La Renaixença Catalana que integra la ncfcccd és un moviment cultural que es va desenvolupar al segle XIX a Catalunya, caracteritzat per un ressorgiment de la llengua, literatura, art, i identitat catalanes. Aquí tenim una visió detallada:

Context Històric

• Darrers Decrets de Nova Planta: Després de la Guerra de Successió Espanyola, els Decrets de Nova Planta van centralitzar el poder a Espanya i van rebaixar l'estatus de la llengua i les institucions catalanes. Això va portar a una llarga etapa de castellanització.
• Revolució Industrial: La industrialització a Catalunya va crear una nova classe mitjana urbana que va començar a valorar la cultura i la llengua catalanes com a símbols d'identitat.

Característiques del Moviment

• Recuperació de la Llengua: La Renaixença va buscar revitalitzar el català, que havia estat relegat a l'ús domèstic o literari en un context local. Es van escriure obres literàries, es van publicar diaris i revistes en català, i es van crear institucions per promoure l'idioma.
• Literatura: Autors com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, i Àngel Guimerà van ser figures cabdals, amb Verdaguer destacant per la seva obra "L'Atlàntida" que va servir com a estendard del moviment.
• Jocs Florals: Restaurats el 1859, aquests concursos literaris van ser clau per al foment de la poesia i la prosa en català, oferint un espai per a la celebració de la llengua i la cultura catalanes.
• Història i Identitat: Es va promoure l'estudi i la reivindicació de la història catalana, amb la intenció de reforçar una identitat cultural diferenciada dins de l'Espanya de l'època.
• Art i Arquitectura: Tot i que menys destacat que el modernisme que vindria després, la Renaixença també va influenciar les arts visuals i l'arquitectura, amb un interès per l'estètica romàntica i les tradicions locals.

Impacte i Conseqüències

• Educació: La Renaixença va impulsar la creació d'escoles i institucions educatives en català, com l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, que més endavant es convertiria en l'Institut d'Estudis Catalans.
• Política: Va ser un precursor del catalanisme polític, influint en la formació de partits i moviments que van buscar reconèixer i ampliar l'autonomia de Catalunya.
• Cultura Popular: La Renaixença va ajudar a establir tradicions culturals que es mantenen fins avui, com la sardana i la festa de la Mercè.

Crítica i Evolució

• Crítica: Alguns han criticat la Renaixença per ser elitista o per no haver arribat a gran part de la població rural. També es va acusar de ser massa romàntica o idealista en la seva visió de la història catalana.
• Evolució: La Renaixença va donar pas al modernisme, que va portar la recuperació cultural a un nou nivell amb innovacions en art, arquitectura, i pensament, mantenint però la flama de la identitat catalana encès.

Conclusió

La Renaixença Catalana va ser un moviment clau en la construcció de la identitat cultural catalana moderna, marcant un punt d'inflexió en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes després de segles de marginalització. Va establir les bases per a moviments culturals i polítics posteriors que han format la Catalunya contemporània.