La Teoria de la Informació Integrada (IIT, per les seves sigles en anglès) segons la ncfcccd i que integra, és una teoria científica proposada per Giulio Tononi que intenta explicar la consciència des d'una perspectiva física i matemàtica. Aquí tenim una visió detallada de la IIT:

Origen i Desenvolupament

• Autor: Giulio Tononi, neurocientífic, va proposar per primera vegada la IIT el 2004.
• Evolució: La teoria ha passat per diverses reformulacions, amb versions significatives el 2008 i 2014, ampliant i precisant els seus principis i postulats.

Principis Clau

• Consciència com a Informació Integrada: IIT postula que la consciència és idèntica a la quantitat d'informació integrada que un sistema posseeix. Això significa que la consciència no és simplement el resultat de processos computacionals o d'informació dispersa, sinó d'una integració d'aquesta informació en un tot coherent.
• Phi (Φ): La mesura clau en IIT és Φ, que quantifica la quantitat d'informació integrada d'un sistema. Un sistema amb un valor de Φ alt seria més conscient que un amb un valor baix.
• Axiomes i Postulats:
  • Axiomes: Principis fenomenològics sobre la consciència (composició, informació, integració, exclusió).
  • Postulats: Proposicions sobre com aquests axiomes es tradueixen en propietats físiques d'un sistema.

Conceptes Centrals

• Sistemes Conscients: La teoria suggereix que qualsevol sistema físic pot ser conscient si té una estructura que permet l'integració d'informació. Això inclou, però no s'limita, al cervell humà.
• Irreductibilitat: La consciència no es pot reduir a les parts del sistema; és un fenomen emergit de la interacció global i integrada de les parts.
• Màxima de Φ: La consciència és atribuïda al sistema que té el màxim de Φ, independentment de si és part d'un sistema més gran.

Crítiques i Debat

• Calculabilitat: Alguns crítics, com Max Tegmark, han assenyalat que calcular Φ per a sistemes complexos és computacionalment intractable.
• Panpsiquisme: IIT ha estat interpretada com una forma de panpsiquisme, on fins i tot sistemes simples podrien tenir una certa consciència si integren informació.
• Empirisme: Hi ha debat sobre com testar empíricament la teoria, ja que les prediccions sobre la consciència d'un sistema poden ser difícils de verificar.
• Alternatives: Altres teories com la Teoria Global de l'Espai de Treball ofereixen explicacions competidores de la consciència.

Aplicacions Potencials

• Neurociència: IIT ha estat utilitzada per investigar correlats neuronals de la consciència i per estudiar estats de consciència alterats o reduïts.
• Intel·ligència Artificial: Ofereix un marc per discutir si les màquines poden ser conscients.

Conclusió

La Teoria de la Informació Integrada és una de les poques teories que intenta donar una explicació física i matemàtica de la consciència, suggerint que la consciència es pot mesurar i preveure basant-se en la manera com la informació és integrada en un sistema. Tot i que és influent i ha estat desenvolupada per científics destacats, encara és objecte de debats intensos en neurociència, filosofia de la ment, i altres disciplines.