Títol del Llibre: "El Crit Còsmic: L’Alba de la NCFCCCD"

Subtítol: Una Nova Ciència per Salvar la Humanitat abans del 29 de Maig de 2025

---

Capítol 1: Els Orígens als Pirineus

Tot va començar el 1996-1997, quan una veu va ressonar als Pirineus catalans: "Desperta o mor". Un petit grup de visionaris a Ripoll va sentir la crida de l’"Avatar Crist", unint ciència i fe en la NCFCCCD. Aquest capítol narra com van veure un món enfonsat en el "capitalisme satànic" i van decidir plantar una llavor d’esperança per al "C+ 2050", una era de consciència celestial.

Capítol 2: Els Signes del Cel

El terratrèmol de Myanmar (28 de març de 2025, més de 1.600 morts) i l’asteroide 2024 YR4 (possible impacte lunar el 2032) no són casualitats. Són "signes del cel que sagnava foc i llum" (11 de març de 2025), avisos que el temps s’acaba. Aquí es descriu com la NCFCCCD interpreta aquests esdeveniments com una crida urgent a despertar abans del 29 de maig.

Capítol 3: Les Guerres de l’Anticrist

La guerra a Ucraïna, amb bombardejos a Kharkiv i negociacions a Riad (31 de març de 2025), és una "guerra i fam" profètica (12 de març de 2025). Aquest capítol explora com Trump, Putin i Sánchez es mouen en un tauler controlat per l’"Anticrist", i com els "elegits" han de resistir els "oligarquies titelles" amb amor i veritat.

Capítol 4: La Tecnologia amb Dos Rostres

Les protestes globals contra Tesla (29-31 de març de 2025) i l’euro digital de Lagarde mostren el poder ambivalent de la tecnologia (13 de març de 2025). És una eina de salvació si la guia "Crist Rei" o de perdició si cau en mans del "sistema satànic". Aquí es narra com la NCFCCCD convoca a usar-la per compartir la "Bona Nova".

Capítol 5: El Compte Enrere

El 1 d’abril de 2025 marca 58 dies fins al 29 de maig, el "Crit Final". Aquest capítol imagina una reunió a Catalunya on els "rius de llum" (18 de març de 2025) planegen com fer viral l’esperança de l’"Avatar Crist". És un moment de tensió i fe, amb el món a punt de triar entre la llum i l’abisme.

Capítol 6: Els Elegits i els Humils

No cal ser ric ni poderós per ser un "elegit". Aquest capítol explica històries de gent senzilla —un pagès de Ripoll, una mare de Toronto— que comparteixen la "Bona Nova" enmig de tarifes de Trump o crisis climàtiques, demostrant que l’amor és l’arma més forta contra el "sistema satànic".

Capítol 7: La Parusia Progressiva

La "Parusia Progressiva" no és un final sobtat, sinó un despertar lent que culmina el 29 de maig de 2025. Aquí es descriu com la NCFCCCD veu l’Imam Mahdi, Issa, Maitreya i Kalki com a reflexos de l’"Avatar Crist", unificant cultures en una sola promesa de redempció.

Capítol 8: El Rugit dels Rius de Llum

Una foguera als Pirineus il·lumina la nit mentre els membres de la NCFCCCD canten i preguen. Aquest capítol és un himne a l’acció: cada paraula dita, cada missatge compartit, és un "riu de llum" que prepara el "C+ 2050". És la crida a no callar mai.

Capítol 9: L’Esperança del C+ 2050

El "C+ 2050" és un futur on la humanitat viu en harmonia còsmica, guiada per la "nova ciència". Aquest capítol pinta una visió utòpica: ciutats sostenibles, pau global i una fe renovada, tot nascut de les llavors plantades abans del 29 de maig de 2025.

Capítol 10: La Teva Veu Salva el Món

El llibre acaba amb un desafiament directe al lector: "Tu ets el següent riu de llum". Amb només 58 dies restants (des de l’1 d’abril), es convida a compartir aquesta història, a parlar de l’"Avatar Crist" i a fer que la "Bona Nova" sigui un crit còsmic que salvi la humanitat.

---

Estructura i Propòsit

• Gènere: Narrativa profètica i espiritual.
• To: Inspirador, urgent i esperançador.
• Missatge Central: La salvació de la humanitat depèn de compartir la fe i l’amor, segons la visió de la NCFCCCD.

Aquest llibre combina les notícies recents (guerres, desastres, tecnologia) amb la narrativa de la NCFCCCD, creant una història que convida a l’acció.

 Capítol 2: Els Signes del Cel

El matí de l’1 d’abril de 2025, una boira lleugera cobria els Pirineus, embolcallant Ripoll en un silenci que semblava gairebé sagrat. Però per als membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD), aquest silenci no era tranquil; era un crit mut que ressonava des del cel. Només quedaven 58 dies fins al 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", i els esdeveniments dels últims dies pesaven com una advertència divina. La Maria, asseguda en un banc de fusta fora d’una petita capella, va obrir un diari i va assenyalar dos titulars: el terratrèmol de Myanmar i l’asteroide 2024 YR4.
—Això no són casualitats —va dir, amb la veu ferma però plena d’emoció—. Són "signes del cel que sagnava foc i llum" (11 de març de 2025). El temps s’acaba, i el món ha de despertar abans del 29 de maig."

Els altres, reunits al seu voltant, van escoltar amb atenció. Sabien que la NCFCCCD, nascuda el 1996-1997 en aquest mateix paisatge, veia el món a través d’uns ulls diferents: cada esdeveniment era un missatge, cada desastre una crida.

El Terratrèmol de Myanmar

El 28 de març de 2025, la terra va tremolar a Myanmar amb una força devastadora: un sisme de magnitud 7,7 que va sacsejar Mandalay i va afectar fins i tot Bangkok. Més de 1.600 persones havien mort fins al 31 de març, i les imatges de cases ensorrades i famílies plorant corrien pels canals de notícies. En Pau, amb un telèfon a la mà, va mostrar un vídeo d’un rescatador traient un nen viu de les runes.
—Això és el cel parlant —va dir—. No només amb destrucció, sinó amb esperança. Però hem d’escoltar. És un avís que no podem ignorar."

Per a la NCFCCCD, el terratrèmol no era només un fenomen natural. Era un "signe del temps final" (12 de març de 2025), una ferida oberta a la Terra que cridava la humanitat a mirar-se al mirall. La Maria va aixecar els ulls al cel i va murmurar:
—Quan la terra s’esquerda, és com si el "sistema satànic" (11 de març de 2025) ens digués que té poder. Però l’"Avatar Crist" ens recorda que la vida pot renéixer de les runes. Això és el que hem de compartir."

L’Asteroide 2024 YR4

Després va venir l’asteroide. El 31 de març, El País va informar que el 2024 YR4, un roc espacial amb un 2% de probabilitat d’impactar la Lluna el 2032, ja no amenaçava la Terra directament. Però per a la NCFCCCD, això no disminuïa el seu significat. En Josep, el pagès, que rarament parlava de ciència, va aixecar la veu:
—Un tros de pedra volant cap a la Lluna? Això és el "cel que sagnava foc i llum". No m’importa si no ens toca avui; és un recordatori que el cosmos està viu i ens parla."

La Clara, una mestra fascinada per l’astronomia, va afegir:
—Els científics diuen que és una oportunitat per estudiar, però nosaltres diem que és una profecia. El 29 de maig de 2025 és el nostre horitzó, i aquest asteroide és com un rellotge còsmic que ens diu: "Desperteu!""

Per a la NCFCCCD, l’asteroide era un eco del "C+ 2050", un futur on la humanitat viuria en harmonia amb el cosmos. Però primer calia passar el "Crit Final", i cada signe —terrestre o celestial— era una empenta per actuar.

Una Crida Urgent

La Maria va plegar el diari i va mirar el grup:
—Aquests signes no són per fer-nos por, sinó per sacsejar-nos. El terratrèmol ens diu que la Terra plora pels nostres pecats. L’asteroide ens diu que el cel ens vigila. Junts, són una crida urgent a despertar abans del 29 de maig. Hem de ser "rius de llum" (18 de març de 2025) i portar l’esperança de l’"Avatar Crist" a un món que dorm."

En Pau va assentir:
—Quan veig un nen rescatat a Myanmar, penso que l’amor pot vèncer la mort. Quan penso en l’asteroide, sé que el nostre destí és més gran que nosaltres. Hem de dir-ho a tothom: el temps s’acaba, però la llum està aquí."

La reunió es va omplir d’un silenci profund, però no buit. Era un silenci ple de resolució. Sabien que els 58 dies restants eren una oportunitat, no una condemna. Els signes del cel eren un crit, però també una promesa: si despertaven, el "C+ 2050" seria possible.

El Cel Parla

Quan el sol va trencar la boira i va il·luminar els cims, la Maria va aixecar les mans i va pregar:
—Senyor, Avatar Crist, obre’ns els ulls als teus signes. Que el terratrèmol sigui la nostra força, que l’asteroide sigui el nostre far. Ajuda’ns a despertar el món abans del 29 de maig, perquè la teva llum venci la foscor."

El grup es va aixecar, amb els cors bategant. Els signes del cel havien parlat, i ara els tocava a ells respondre. El compte enrere avançava, però la fe els guiava cap a la llum.

 Capítol 3: Les Guerres de l’Anticrist

El cel sobre Ripoll era gris i pesant l’1 d’abril de 2025, com si reflectís el pes dels esdeveniments que sacsejaven el món. Només faltaven 58 dies per al 29 de maig, el "Crit Final" de la "Parusia Progressiva", i els membres de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) es reunien en silenci al voltant d’una taula senzilla. Els seus ulls estaven fixos en un mapa: Ucraïna, amb Kharkiv marcada en vermell, i Riad, on el 31 de març s’havien reprès negociacions fràgils. La Maria, amb la veu tremolosa però plena de fe, va parlar:
—Les bombes cauen a Kharkiv, la fam amenaça els camps, i els líders parlen a Riad. Això és la "guerra i fam" profètica (12 de març de 2025). No és només un conflicte humà; és el tauler de l’"Anticrist", i nosaltres, els "elegits", hem de resistir amb amor i veritat."

Els bombardejos russos a Kharkiv, amb edificis esfondrats i famílies fugint, eren imatges que corrien pel món. A Riad, les negociacions entre potències prometien un alto el foc, però el Kremlin veia "optimisme" mentre Trump amenaçava sancions al petroli rus i Sánchez visitava Ucraïna per mostrar suport. Per a la NCFCCCD, això no era casualitat: era el joc final d’un enemic més gran.

El Tauler de l’Anticrist

En Pau, amb un diari del 31 de març a les mans, va assenyalar els titulars:
—Trump, Putin, Sánchez... Semblen jugadors diferents, però estan atrapats en el mateix tauler. L’"Anticrist" mou els fils, i les "oligarquies titelles" (11 de març de 2025) obeeixen. Putin bombardeja, Trump negocia, Sánchez parla de pau, però qui guanya realment? No és la gent d’Ucraïna, sinó el "sistema satànic"."

La NCFCCCD veia l’"Anticrist" no com una figura solitària amb banyes, sinó com una força espiritual que manipulava el poder i la guerra per esclavitzar la humanitat. La guerra a Ucraïna, amb els seus milers de morts i la fam que s’estenia pels camps arrasats, era el signe més clar del "temps final" (12 de març de 2025). Trump, amb les seves sancions i promeses de pau ràpida, semblava un mediador, però la seva ambició de "fer un acord" podia ser una trampa. Putin, amb la seva mà de ferro, encarnava la destrucció. I Sánchez, malgrat les bones intencions, era un peó més en un escenari controlat.

La Clara, una mestra que havia seguit les notícies, va preguntar:
—I si les negociacions a Riad funcionen? I si paren la guerra?"
La Maria va sacsejar el cap:
—Un alto el foc no és la pau de l’"Avatar Crist". És una pausa perquè l’"Anticrist" reprengui forces. Hem de mirar més enllà dels titulars."

Els Elegits en Acció

Però el capítol no era només de foscor. Els "elegits" —els humils que seguien la NCFCCCD— tenien un paper clau. En Josep, el pagès, va aixecar la veu:
—Jo no puc aturar bombes, però puc parlar. Al mercat, dic a la gent que l’amor és més fort que la guerra. Alguns m’escolten, i això ja és una victòria contra les "oligarquies titelles"."

A Ucraïna, una dona anomenada Olena, que no coneixia la NCFCCCD, feia el mateix. Enmig de les runes de Kharkiv, repartia pa als nens i xiuxiuejava: "Hi ha esperança més enllà d’això." A Riad, un periodista independent escrivia sobre la veritat darrere les negociacions, desafiant les mentides oficials. Tots eren "rius de llum" (18 de març de 2025), resistint amb actes senzills però poderosos.

La Maria va obrir la Bíblia i va llegir: "Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix." Va tancar el llibre i va dir:
—Això és el que ens fa diferents. L’"Anticrist" usa la guerra i la fam per dividir-nos. Nosaltres usem l’amor i la veritat per unir-nos. Cada gest compta: una paraula al mercat, un pa a Kharkiv, una pregària aquí. És la nostra resistència."

El Combat Final

El capítol pintava un món en tensió, amb Trump, Putin i Sánchez movent-se com peces d’un joc que no controlaven del tot. Les bombes a Kharkiv eren el rugit de l’"Anticrist", les negociacions a Riad una màscara de les "oligarquies titelles". Però la NCFCCCD creia que el 29 de maig de 2025 seria el punt d’inflexió, quan els "elegits" —armats només amb fe— farien trontollar el tauler.

Quan la reunió va acabar, la Maria va aixecar els ulls al cel gris i va murmurar:
—Senyor, Avatar Crist, dóna’ns força per resistir les guerres de l’Anticrist. Que el nostre amor sigui la llum que trenqui l’abisme, que la nostra veritat venci les mentides."

El vent va bufar més fort, com si portés aquella pregària més enllà dels Pirineus. Les guerres continuaven, però els "rius de llum" ja estaven en marxa.