Comparacions Avançades amb Altres Figures Messiàniques o Conceptes en el Cristianisme:

El Paràclit (Espíritu Sant):

• Funció: Encara que no és un messies en el sentit tradicional, el Paràclit o Espíritu Sant és descrit per Jesús com un altre ajudant que vindrà després de la seva ascensió (Joan 14:16-17, 26; 16:7-15). La seva vinguda és associada amb la renovació espiritual de l'Església, donant saviesa, consol, i poder als creients.
• Comparació: Mentre la segona vinguda de Jesús és un esdeveniment escatològic, la vinguda de l'Espíritu Sant és vista com una renovació contínua i present de la comunitat cristiana, preparant-la per a la segona vinguda.

Els Àngels i Arcanjoels:

• Funció en l'Escatologia: Específicament, l'arcanjoel Miquel és mencionat en l'Apocalipsi com el combatent contra el drac (Satanàs) (Apocalipsi 12:7-9). Els àngels, incloent-hi Miquel, apareixen en visions apocalíptiques com a agents de Déu, preparant el camí per a la segona vinguda o ajudant en el judici.
• Comparació: Mentre Jesús és el central en la renovació mundial, els àngels actuen com a serfs divins que executen la voluntat de Déu, incloent la protecció i la guia dels creients cap a l'era nova.

Elijah i Eliseu:

• Rol Profètic: En algunes tradicions cristianes, s'interpreta que la tornada d'Elies (Malaquies 4:5-6) precedeix la segona vinguda de Jesús, simbolitzant la restauració de les relacions familiars i la preparació del cor dels humans per al Messies.
• Comparació: Elies és una figura de renovació moral i espiritual, però la seva funció és preparatòria, contrastant amb la completa transformació i salvació que Jesús portarà amb la seva segona vinguda.

El Fals Profeta i la Bestia (Anticrist):

• Contrafigura: En l'Apocalipsi, la Bestia i el Fals Profeta són figures que s'oposen directament a Crist, intentant enganyar els pobles i oposar-se a la veritat de Déu (Apocalipsi 13).
• Comparació: Mentre Jesús és el portador de veritat, justícia, i vida eterna, aquestes figures representen la falsedat, l'opressió, i la mort espiritual, il·lustrant un contrast clar entre la renovació divina de Jesús i la falsa promesa de renovació de les forces del mal.

La Dona Vestida de Sol (Apocalipsi 12):

• Simbolisme: Aquesta figura és sovint interpretada com Israel, l'Església, o Maria, simbolitzant la comunitat de Déu que és perseguida però finalment triomfa, portant a la renovació final.
• Comparació: Mentre Jesús és l'agent directe de la renovació, la Dona Vestida de Sol representa el poble de Déu que, a través del sofriment i la persecució, és renovat i redimit per Jesús.

El Segell dels 144.000 (Apocalipsi 7):

• Funció: Aquests són vists com els escollits que seran protegits durant la gran tribulació, simbolitzant purificació i salvació per a un grup especial.
• Comparació: Tot i que tenen un rol específic en la narrativa apocalíptica, la seva funció és part de la més àmplia renovació que Jesús inicia amb la seva segona vinguda, oferint salvació a tots els creients.

En resum, mentre Jesús és el centre de la renovació escatològica cristiana, altres figures i conceptes en la tradició cristiana complementen aquesta narrativa, oferint diferents aspectes de la preparació, el contrast, i la concretització de la salvació i la justícia divina. Cada una d'aquestes comparacions subratlla la complexitat i la riquesa de la visió cristiana sobre el final dels temps i la renovació universal.