detalls tècnics sobre els experiments de Guglielmo Marconi:

Equipament de Transmissió Inicial:

• Transmissor: El primer transmissor de Marconi consistia en:
  • Una bobina d'inducció (Ruhmkorff coil) per produir una alta tensió, necessària per crear espurnes elèctriques. Aquestes espurnes eren la font de les ones de ràdio.
  • Un condensador (o capacitor) per emmagatzemar càrrega elèctrica i alliberar-la ràpidament per causar l'espurna.
  • Un interruptor o clau de telegrafia per controlar les espurnes, creant així els senyals en codi Morse.
  • Antenes: Inicialment, va utilitzar fils paral·lels o un monopola amb un sistema de terra. Posteriorment, va passar a antenes verticals per millorar el rang i la direccionalitat.
• Receptor:
  • Un coesor, que era un tub ple de limalles metàl·liques que, en presència d'ones de ràdio, es tornava conductor, permetent el pas de corrent a través d'un circuit.
  • Un relé o un mecanisme mecànic per amplificar el senyal detectat pel coesor, activant un timbre o movent una ploma per registrar el senyal en paper.

Innovacions en Antenes i Sistemes de Terra:

• Antena Vertical: Marconi va trobar que les antenes verticales, combinades amb un pla de terra, augmentaven l'abast de les transmissions. Això es deu a que les ones de ràdio es propaguen més eficientment en totes direccions horitzontals.
• Sistema de Terra: L'ús de la terra com a part del circuit d'antena (contra-tierra) va permetre augmentar la potència efectiva de radiació, ja que les ones de ràdio podien interaccionar amb la superfície de la terra i reflexionar-se, estenent-se més enllà de la línia de visió directa.

Sintonia i Selectivitat:

• Circuits Resonants: Marconi va utilitzar circuits ressonants (LC circuits) en ambdós extrems de la comunicació per seleccionar una freqüència específica, reduint així la interferència d'altres estacions. Això implicava l'ús de bobines (inductors) i condensadors ajustables.
• Filtres: Encara que primitius, es van començar a utilitzar filtres per millorar la selectivitat del receptor, ajudant a escollir senyals específics enmig del soroll i altres transmissions.

Transmissió Transatlàntica:

• Estació de Poldhu: Va construir una estació amb 20 torres per suportar una gran antena. Les dificultats incloïen la sincronització de les espurnes, ja que una espurna massa gran podia interferir amb altres transmissions. Es va optar per una seqüència de "S" en codi Morse per simplificar el senyal.
• Receptor a Terranova: Utilitzant un detector magnètic, una millora sobre el coesor, i una antena molt elevada, Marconi va intentar captar el senyal feble. La utilització del detector magnètic va ser crucial perquè no requeria ajust manual com el coesor i era menys susceptible a interferències.

Transmissió de Veu:

• Modulació d'Amplitud (AM): Per a la veu, Marconi va experimentar amb modulació d'amplitud, on la intensitat de les ones de ràdio es varia per reflectir les variacions de pressió de l'ona sonora. Això es feia amb un micròfon de carbó connectat al circuit de transmissió.

Tècniques de Medida i Ajust:

• Oscil·loscopis: Encara que no eren disponibles en la seva forma moderna, Marconi va utilitzar gallets gràfics i altres dispositius per mesurar i ajustar les freqüències dels seus sistemes.
• Antenes Direccionals: Tot i que les seves primeres antenes eren bàsicament omnidireccionals, va començar a experimentar amb antenes direccionals per millorar el rang i la qualitat de les transmissions en una direcció específica.

Marconi's experiments van ser una demostració pràctica de moltes teories de l'electromagnetisme i van establir les bases tècniques per a la comunicació sense fils. La seva capacitat per adaptar i innovar amb la tecnologia disponible va ser clau en el desenvolupament de la ràdio.