El futurisme català és un moviment artístic i literari que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX, influenciat per les avantguardes europees però amb una identitat pròpia. Aquí tens alguns punts clau sobre aquest moviment:

• Origen i Influències: El terme "futurisme" va ser utilitzat per primera vegada per Gabriel Alomar i Vilallonga en una conferència a l'Ateneu Barcelonès el 1904, abans que el futurisme italià fos conegut mundialment amb el manifest de Filippo Tommaso Marinetti publicat el 1909. Això marca una distinció important entre el futurisme català i l'italià, ja que el català té una paternitat pròpia.

  
• Característiques: El futurisme català es caracteritza per la seva obertura a les noves idees, la seva actitud crítica envers el poder establert i la seva voluntat de renovació artística i social. Poetes com Joan Salvat-Papasseit van ser figures centrals, amb obres que reflectien un esperit llibertari i obrerista, distanciant-se de les tendències més conservadores del noucentisme català.

  
• Manifest Futurista Català: Salvat-Papasseit va publicar el "Contra els poetes amb minúscula: primer manifest català futurista" el 1920, on s'apropa més a les idees de Gabriel Alomar que a les de Marinetti, destacant una visió més social i política del futurisme.
• Figures Rellevants: A més de Salvat-Papasseit, altres poetes com Carles Sindreu o Sebastià Sánchez-Juan van contribuir al moviment. En l'àmbit de la crítica artística, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà van destacar.
• Exposicions i Publicacions: Exposicions com la cubista organitzada per Galeries Dalmau el 1912, i la revista 'Trossos' (1916-1918) van ser plataformes importants per difondre les idees futuristes a Catalunya.
• Impacte i Evolució: El futurisme català va servir com a pont cap a altres moviments d'avantguarda com el surrealisme, influint en la cultura catalana de manera duradora. La seva influència es pot veure en l'art, la literatura i fins i tot en el pensament social i polític de Catalunya.

El futurisme català, doncs, representa no només una aportació a l'art i la literatura, sinó també una visió del futur en què l'art és un vehicle de transformació social i cultural.