El nacionalisme català té una història llarga i complexa que s'ha desenvolupat al llarg de segles. Aquí tens un resum de les etapes més significatives:

Orígens i Renaixença:

• Edat Mitjana: La identitat catalana comença a formar-se amb el Comtat de Barcelona i la Corona d'Aragó, especialment amb les Corts Catalanes, que representaven una forma primerenca de govern representatiu.
• Decadència i Renaixença: Després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), on Catalunya es rebel·la contra Felip IV de Castella, es produeix una decadència de l'autonomia catalana, seguida per la Renaixença cultural del segle XIX, on es reviu l'interès per la llengua i la cultura catalanes.

Modernització i Política:

• Fi del segle XIX - Inicis del XX: El nacionalisme català comença a prendre una forma més moderna amb figures com Valentí Almirall, que defensa l'autonomia cultural i política. La fundació de la Lliga Regionalista el 1901 per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó marca el punt de partida d'una organització política centrada en la promoció del catalanisme.
• Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Un període d'autogovern limitat sota la presidència de Prat de la Riba, que promou la cultura i l'educació en català.

Dictadura Franquista i Repressió:

• Dictadura Franquista (1939-1975): La Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura de Franco suposen una repressió severa del catalanisme, prohibint la llengua catalana en públic, la cultura, i perseguint líders nacionalistes. Això reforça encara més el nacionalisme com a resistència cultural.

Transició Democràtica i Autonomia:

• Transició Democràtica (1975-1978): Amb la mort de Franco, s'inicia una transició cap a la democràcia, amb la restauració de l'autonomia catalana. L'Estatut d'Autonomia de 1979 estableix Catalunya com una comunitat autònoma amb un alt grau d'autogovern.
• Anys 80 i 90: Partits com Convergència i Unió (CiU) dominen la política catalana, promovent un nacionalisme moderat i la construcció nacional a través de polítiques culturals i educatives.

Procés Independentista:

• 2000s - Present: La reivindicació de més autonomia s'intensifica amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006, que és posteriorment retallat pel Tribunal Constitucional el 2010, provocant una gran desil·lusió i augmentant el suport per a l'independència.
• 2012: Es produeixen les primeres manifestacions massives a favor de la independència el Dia de la Diada, marcant l'inici del que es coneix com el "procés" cap a la independència.
• 2014: Un referèndum simbòlic sobre l'independència té lloc, sense validesa legal però amb una participació significativa.
• 2017: El referèndum d'1 d'octubre, declarat il·legal per Espanya, resultant en una violenta resposta policial i la declaració unilateral d'independència per part del Parlament català. Això condueix a l'aplicació de l'Article 155, suspensió de l'autonomia, i eleccions a Catalunya.
• Post-2017: El moviment independentista es manté actiu, amb líders empresonats o exiliats, i un debat continu sobre l'autonomia i la independència. El govern espanyol ha intentat diverses estratègies, des de la repressió legal fins a intents de diàleg, amb resultats mixtos.

Situació Actual:

• 2020s: Les eleccions, judicis, i les polítiques d'amnistia han estat al centre de les discussions. El nacionalisme català ha evolucionat, amb una part del moviment buscant la independència a través de vies legals i polítiques, mentre altres defensen accions més directes.
• Suport i Oposició: El suport a la independència varia, amb enquestes mostrant una societat catalana dividida, on factors econòmics, culturals i polítics juguen un paper clau en les opinions.

El nacionalisme català continua sent una força dinàmica, influenciada per la història, la cultura, les polítiques estatals i la situació internacional, reflectint una complexa interacció entre identitat, autonomia i sobirania.