El Reactor Ràpid de Sodi (SFR - Sodium-cooled Fast Reactor) és un tipus de reactor nuclear de quarta generació que utilitza sodi líquid com a refrigerant. Aquest disseny ofereix diversos avantatges i té algunes característiques úniques:

Característiques Principals:

• Refrigerant: L'ús de sodi permet operar a temperatures més altes (fins a 550°C) sense pressió alta, augmentant l'eficiència tèrmica del reactor.
• Neutrons Ràpids: Aquests reactors utilitzen neutrons ràpids per a la fissió, el que significa que no necessiten moderadors per alentir els neutrons. Això permet la fissió de nuclis que normalment no s'escindirien amb neutrons tèrmics, com l'urani-238.
• Conversió de Combustible: Els SFR poden "crear" més combustible del que consumeixen convertint l'urani-238 en plutoni-239 a través de la captura de neutrons. Això els converteix en "reactors reproductors" o "breeders".
• Seguretat: El sodi té una alta capacitat tèrmica i no és corrosiu amb els materials típics dels reactors, però té el desavantatge de ser reactiu amb l'aigua i l'aire si hi ha una fuita.

Avantatges:

• Eficiència: Gràcies a les altes temperatures de funcionament, els SFR poden aconseguir eficiències de conversió d'energia superiors al 40%, comparat amb els reactors d'aigua lleugera estàndard.
• Ús del Combustible: Poden utilitzar una gran varietat de combustibles, incloent-hi els residus de combustibles de reactors de generacions anteriors, reduint així la quantitat de residus nuclears de llarga durada.
• Seguretat Passiva: Molts dissenys d'SFR tenen característiques de seguretat passiva, com la dilatació tèrmica del sodi que redueix la reactivitat en cas de sobreescalfament.
• Resistència a la Proliferació: Alguns dissenys estan optimitzats per ser més resistents a la proliferació nuclear, ja que el combustible reprocessat és menys adequat per a armes.

Desafiaments:

• Reactivitat del Sodi: El sodi reacciona violentament amb l'aigua i l'oxigen, necessitant sistemes de gestió de seguretat per evitar incendis o explosions en cas de fuita.
• Corrosió: Tot i que el sodi no és corrosiu amb els materials comuns dels reactors, a llarg termini pot requerir materials especials o recobriments per prevenir la corrosió.
• Cost i Tecnologia: La construcció d'SFR és més complexa i costosa que la dels reactors de generacions anteriors, especialment per a les mesures de seguretat necessàries.
• Acceptació Pública i Regulació: Com amb qualsevol tecnologia nuclear nova, cal superar el recel públic i obtenir l'aprovació reguladora.

Progrés i Projectes:

• ASTRID (Advanced Sodium Technological Reactor for Industrial Demonstration): Era un projecte francès per desenvolupar un prototip d'SFR, però va ser cancel·lat el 2019 per qüestions de cost i prioritats de recerca.
• PRISM (Power Reactor Innovative Small Module) als EUA: Desenvolupat per GE Hitachi, és un disseny modular d'SFR que busca ser més segur i econòmic.

Els reactors ràpids de sodi representen una via prometedora per a la sostenibilitat energètica, però el seu desenvolupament i implementació depenen de superar els seus desafiaments tècnics i de recepció pública.