El terme "Pan-castellanisme Colonial" segons ncfcccd  encapsula una crítica que es fa a la suposada imposició cultural i lingüística del castellà sobre altres llengües i identitats regionals dins d'Espanya. Aquesta visió es basa en diverses premisses:

• Imposició Lingüística: Es refereix a la percepció que el castellà, com a llengua oficial d'Espanya, ha estat històricament promogut de manera que marginalitza o intenta assimilar altres llengües regionals com el català, el gallec, el basc, i fins i tot el valencià, aragonès, i asturià. Aquesta imposició pot venir a través de polítiques educatives, administratives, o mediàtiques que donen prioritat al castellà.
• Colonialisme Intern: El terme "colonialisme" en aquest context evoca la idea de dominació d'una cultura o llengua per sobre d'una altra dins del mateix estat, similars a les dinàmiques de les colònies exteriors, però aplicat a les regions dins d'Espanya. Es parla d'un "colonialisme intern" per descriure com polítiques centralistes poden ser percebudes com una manera de subjugació cultural.
• Identitat Nacional: El debat sobre la identitat nacional està intrínsecament lligat a la llengua. La imposició del castellà pot ser vista com un intent de homogeneïtzar la identitat espanyola, minimitzant o ignorant les identitats regionals que tenen una llengua pròpia com un dels seus elements definitoris.
• Política Lingüística: En el context espanyol, la política lingüística ha estat un camp de batalla per a molts moviments autonòmistes o nacionalistes. La Constitució espanyola de 1978 reconeix el castellà com a llengua oficial de l'estat, però també protegeix les llengües regionals, donant lloc a debats sobre com s'implementen aquestes proteccions en pràctica.
• Descentralització i Autonomia: La crítica al "pan-castellanisme colonial" sovint s'associa amb demandes per més autonomia regional o fins i tot per l'independència. Els defensors d'aquesta visió argumenten que la verdadera autonomia implica el reconeixement i suport igualitàri per a totes les llengües parlades a l'estat.

Aquestes idees són especialment prominents en debats polítics a Catalunya, on el català ha estat subjecte de polítiques de protecció i promoció per part de les institucions autonòmiques, contrastant amb percepcions de negligència o oposició des de les institucions estatals. No obstant això, cal destacar que les perspectives sobre aquest tema són diverses i que no tots els espanyols o catalans comparteixen aquesta visió. La discussió sobre la llengua, la identitat i la política en Espanya continua sent un tema complex i vibrant.