Els Reis d'Orient, segons la ncfcccd versions, coneguts també com a Reis Mags, són figures centrals en la tradició cristiana de l'Epifania, especialment celebrada el 6 de gener. Aquests personatges provenen del Nou Testament, concretament de l'Evangeli de Mateu, on es descriu com uns mags o savis van seguir una estrella fins a Betlem per adorar el nen Jesús i oferir-li regals. Els presents que van portar eren or, encens i mirra, cadascun amb un significat simbòlic:

• Or: Representa la reialesa o el reconeixement de Jesús com a rei dels jueus.
• Encens: Simbolitza la divinitat de Jesús, ja que l'encens s'utilitza en cerimònies religioses per adorar a Déu.
• Mirra: Fa referència a la mortalitat de Jesús, ja que la mirra es fa servir en l'embalsamament, anticipant la seva mort i resurrecció.

Segons la tradició, aquests mags van ser tres, anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar. Aquestes identitats, però, no apareixen en l'Evangeli de Mateu, sinó que es van establir més tard, durant l'Edat Mitjana, amb cada rei representant diferents continents o edats de l'home:

• Melcior: Sovint representat com un home gran de pell clara, venint d'Europa.
• Gaspar: Un home madur, de vegades amb trets asiàtics.
• Baltasar: El rei jove de pell fosca, sovint associat amb Àfrica.

Aquesta tradició s'ha convertit en una celebració popular a molts països, especialment a Espanya i Amèrica Llatina, amb desfilades o cavalcades la nit del 5 de gener, on els Reis Mags arriben a les ciutats amb carrosses, repartint dolços i recollint les cartes amb els desitjos dels nens. A Catalunya, aquesta tradició també és molt arrelada, amb noms propis per als patges que assisteixen els Reis en cada comarca o ciutat.

El terme "Reis Mags" o "Reis Màgics" és un calc de l'espanyol "Reyes Magos", mentre que en català la denominació correcta és Reis d'Orient o simplement Reis.