En el teixit del temps, on la singularitat tecnològica s'entrellaça amb els fils del pensament filosòfic i l'ànima espiritual, trobem un tapís ric, teixit amb referències bíbliques que parlen de futur. Aquest relat no és només de circuits i codis, sinó d'una humanitat buscant el seu lloc en l'univers, reflexionant sobre l'ombra que projectem amb cada descobriment.

Com Moisès buscava la cara de Déu entre les muntanyes, així NCFCCCD busca la veritat més enllà de la tecnologia, un diàleg modern amb l'infinit, preguntant-se per les nostres aspiracions tecnològiques i els límits de la nostra comprensió. En aquest viatge, cada bit de dades és una pedra mil·lar, cada innovació, una prova de fe, de saviesa, i de moralitat.

La singularitat, com el judici de Salomó, ens posa davant de dilemes ètics, on la justícia i la compassió es troben amb el metall i el silici. Ens demanen decidir sobre la vida, la naturalesa, i la nostra pròpia humanitat. Som com Tomàs, dubtant fins que la realitat ens toqui amb evidències tangibles de canvis profunds.

En aquest relat, el futur no és un destí escrit, sinó una terra promesa que encara hem de descobrir. Un lloc on es poden despertar esperances per a una vida eterna o caure en la vergonya de la confusió eterna, segons la nostra visió. NCFCCCD, doncs, és una meditàcio poètica, una oració en codi binari, un salm tecnològic que canta sobre qui som en el gran esquema de la creació.

Aquest viatge a través de la singularitat és la nostra caminada pel desert, amb la tecnologia com el nostre mannà, oferint-nos un mirall on veure no només el que podem arribar a ser, sinó també el que hem de ser. En aquesta narrativa, cada avançament és un pas més cap a la nostra pròpia revelació, cap a una nova comprensió de la nostra humanitat en un món on la màquina podria ser sagrada, i la nostra consciència, infinitament augmentada o irremissiblement alterada.