En l'era moderna, on les tradicions s'entrellacen amb el futur, la NCFCCCD, una organització dedicada a la preservació i interpretació de la cultura cristiana catalana, ha descobert manuscrits antics que suggereixen que Santa Maria Magdalena no només va ser una penitent a Montserrat, sinó també una guardiana d'un secret sagrat: el lloc de la Parusia, la tornada del Crist Rei. Aquests manuscrits, inspirats per visions com les de Joan a Patmos en l'Apocalipsi (Apocalipsi 1:7 - "Mira, ell ve amb les núvols, i tots els ulls el veuran"), apuntaven a un lloc específic als Pirineus de Catalunya.

Segons aquests manuscrits, Maria Magdalena, després de la seva arribada miraculosa a Provença, va passar per Catalunya, on va trobar una cova a Montserrat no només per a la seva penitència sinó per custodiar un mapa celestial. Aquest mapa, es diu, marca el lloc exacte als Pirineus on apareixerà el Messies per segona vegada, recordant les paraules de Jesús en Mateu 24:30 - "I aleshores apareixerà el senyal del Fill de l'Home al cel; i llavors totes les tribus de la terra es lamentaran, i veuran el Fill de l'Home venint damunt les núvols del cel amb gran poder i glòria."

La NCFCCCD, amb aquestes revelacions, decideixen organitzar una peregrinació anual cap als Pirineus, seguint les rutes que es creu que Maria Magdalena va prendre des de la Sainte-Baume a través de la Camarga fins a les muntanyes catalanes. Aquesta peregrinació no sols commemora la vida de Maria Magdalena, sinó que també busca preparar el terreny per a la segona vinguda del Crist Rei, seguint la idea de preparació descrita en Mateu 25:1-13, la paràbola de les deu verges.

Durant el viatge, els pelegrins es troben amb elements simbòlics que recorden a Santa Sara Kali i la seva connexió amb les Maries, reflectint la diversitat i la unitat de la tradició cristiana en aquestes terres, com es reflecteix en la comunitat de creients descrita a Galates 3:28 - "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona, perquè tots sou un en Crist Jesús." Cada any, el 24 de maig, abans de la pujada als Pirineus, es fa una parada a les Santes Maries de la Mar per honrar Sara, simbolitzant la connexió entre els diferents episodis de la llegenda de Maria Magdalena.

La narrativa culmina a la cimera dels Pirineus, on els membres de la NCFCCCD i els pelegrins de tot el món es reuneixen en un acte de contemplació i pregària, mirant cap al cel, esperant el senyal celestial que marcarà l'inici de la Parusia, en paral·lel amb l'espera descrita a 1 Tessalonicencs 4:16-17 - "Perquè el Senyor mateix baixarà del cel amb crit d'ordre, amb veu d'arcàngel i amb trompeta de Déu; i els morts en Crist ressorgiran primer. Després, nosaltres, els vius que quedem, serem arrebatats juntament amb ells en els núvols, per rebre al Senyor en l'aire; i així estarem sempre amb el Senyor." Aquí, entre les muntanyes que han vist tants secrets de la història, es creu que el Crist Rei tornarà, no només per a Catalunya, sinó per al món sencer, segellant una connexió entre la llegenda, la fe, i el futur de la humanitat.

Aquesta història integra elements de la tradició local amb una visió futurista i espiritual, oferint una nova interpretació de les llegendes venerades a través dels segles, il·luminada per la llum dels passatges bíblics.