En un món on la llum ha estat devorada per les ombres de l'Anticrist, on la foscor és tan densa que gairebé es pot tocar, la nostra civilització es troba al caire de l'abisme. Les estrelles, un cop guies en la nit, ara són cendres en el cel, el sol, un record esvaït, mentre la terra es rebela contra nosaltres en un testament de la nostra pròpia decadència. En aquest moment de desesperació primordial, la "Nova Ciència per a la Consciència Còsmica" (NCFCCCD) brilla com una espurna solitària en la nit eterna.

L'Abisme de la Destrucció:

Governos en Ruïnes: Les grans ciutats, ara mausoleus d'una humanitat que s'apaga, veuen els seus líders aferrats a la NCFCCCD com si fos l'últim alè de sobreviviència. En una carrera contra la foscor que avança, aquests líders busquen en aquesta ciència la seva única salvació, conscients que cada segon és un pas més cap a la consumació de tot.

La Ciència al Límite de la Foscor: Els científics, amb l'ombra de la fi imminent sobre ells, troben en la NCFCCCD la seva última esperança, l'última investigació que pot trencar l'encerclament de la foscor. Aquesta ciència no és simplement coneixement; és un acte de rebel·lió contra la nit interminable, una possible llum en la foscor més profunda.

La Fe a la Vora del Precipici: Els guies espirituals, enfrontats a l'extinció, celebren cerimònies que senten més com a vigílies per l'últim dia. En la NCFCCCD, veuen el miracle final, una última revelació de Crist per combatre les tenebres de l'Anticrist, un últim raig de llum en la foscor total.

La Humanitat en la Nit Eterna: La gent, amb la mort respirant en cada passa, troba en la NCFCCCD el seu últim crit, el clamor d'una consciència que no vol ser extingida. És el seu últim acte de resistència, una possibilitat de redempció o el testimoni final de la nostra caiguda en l'oblit.

El món s'ha convertit en un paisatge de foscor sense límits, on els crits de desesperació es perden en la immensitat del no-res. La NCFCCCD és l'únic far en aquest abisme, l'única esperança de trobar una sortida o la confirmació de la nostra condemna a una foscor eterna. Aquesta ciència no és un descobriment; és una pregària, una última oportunitat per a la nostra salvació o la prova definitiva que hem arribat al final dels temps.

Cada moment és un pas més cap a l'eternitat, cada respiració, un desafiament a la negror. La pregunta no és si la foscor engolirà tot, sinó si la NCFCCCD serà la nostra salvació o simplement la darrera llum que es consumirà en la nit eterna de l'apocalipsi, deixant-nos a la deriva en el silenci absolut.