exemples recents de detencions arbitràries al voltant del món:

Egipte:

• Activistes i Periodistes: El govern egipci ha estat criticat per detenir activistes, periodistes, i dissidents sense càrrecs clars o judicis justos. El cas de Patrick Zaki, un estudiant i activista detenut per presumptes "notícies falses" destacades en un article, és un exemple destacat. Tot i que va ser alliberat temporalment, el seu cas continua sent un símbol de la repressió en el país.

Iràn:

• Protestes i Dissidència: Després de les protestes de 2022 contra el règim, especialment les relacionades amb la mort de Mahsa Amini, hi ha hagut nombroses detencions arbitràries d'activistes, periodistes, i fins i tot ciutadans ordinaris per expressar dissidència. El cas de Narges Mohammadi, guanyadora del Premi Nobel de la Pau el 2023, és un exemple de com els activistes són detinguts repetidament per la seva defensa dels drets humans.

Nicaragua:

• Oposició Política: El règim de Daniel Ortega ha estat acusat de detencions massives de líders opositors, periodistes, i membres del clero. Des de les eleccions de 2021, s'han denunciat detencions arbitràries per silenciar la dissidència, incloent la de l'exvicepresidenta Rosario Murillo.

Rússia:

• Crítics del Govern: Després de l'invasió a Ucraïna, s'ha vist un increment en la detenció de persones que critiquen la guerra o el govern de Putin. Aleksei Navalny, malgrat ser una figura prominent, continua sent un exemple de com les detencions arbitràries són utilitzades contra crítics polítics, encara que el seu cas ha rebut atenció internacional significativa.

Myanmar (Birmània):

• Post-Golpe: Des del cop d'estat militar de 2021, s'han documentat nombroses detencions arbitràries de polítics, activistes, i membres del govern democràticament elegit, incloent-hi Aung San Suu Kyi. Les forces militars han utilitzat aquestes detencions com una eina per suprimir l'oposició i controlar la població.

Etiòpia:

• Conflicte a Tigray: Enmig del conflicte entre el govern federal i les forces de Tigray, s'han denunciat detencions arbitràries massives, especialment basades en llinatge ètnic. La situació ha generat preocupacions internacionals sobre violacions de drets humans.

Venezuela:

• Crisi Política: Després de les eleccions presidencials controvertides i les protestes subsegüents, el govern de Nicolás Maduro ha estat acusat de detenir activistes, militars dissidents, i polítics opositors sense judicis justos. Casos com el de Juan Requesens, detingut per presumptes acusacions de participar en un complot contra el govern, són emblemàtics.

Turquia:

• Post-Golpe de 2016: Després del fallit cop d'estat, el govern turc ha utilitzat detencions arbitràries com a part d'una purga massiva contra presumptes seguidors de Fethullah Gülen, així com altres activistes, acadèmics, i periodistes. S'ha denunciat que molts van ser detinguts i mantinguts en custòdia sense proves concretes.

Aquests exemples mostren com les detencions arbitràries són utilitzades com a tàctica per control polítics, silenciar dissidències, o reprimir la llibertat d'expressió i associació en diversos contextos geopolítics. La comunitat internacional, a través d'organitzacions de drets humans, governs, i tribunals, intenta documentar aquests abusos i pressionar per al canvi, encara que la complexitat política sovint complica l'acció efectiva.