La història de l'independentisme català és rica i complexa, marcada per onades de reivindicació nacional, resistència cultural, i moviments polítics que han evolucionat amb el temps. Aquí tenim un resum d'aquesta història:

Època Medieval i Moderna Primerenca

• Formació de la Corona d'Aragó: Catalunya va emergir com una entitat política clara dins de la Corona d'Aragó. Tot i que no era un estat independent en el sentit modern, tenia institucions pròpies com les Corts Catalanes i el Consell de Cent de Barcelona.
• Decadència i Reintegració: Amb la unió dinàstica de Catalunya i Castella a través del matrimoni de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella (1469), es van començar a perdre autonomies catalanes, especialment després de la Guerra dels Segadors (1640-1652), on Catalunya va intentar proclamar-se com a república independent.

El Resorgiment Català (Renaixença)

• Revifalla Cultural: Al segle XIX, amb el moviment de la Renaixença, es va recuperar i reafirmar la identitat cultural catalana a través de la llengua, la literatura, i les arts. Figures com Jacint Verdaguer van ser clau en aquest procés.
• Federalisme i Autonomia: Els intel·lectuals catalans van promoure idees federalistes, amb autors com Valentí Almirall i Prat de la Riba, que van fundar la Unió Catalanista i van redactar les "Bases de Manresa" (1892), que demanaven autonomia.

Segle XX: D'Autonomia a Repressió

• La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): Primera entitat autonòmica de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, que va servir de model per a futures demandes d'autogovern.
• Dictadura de Primo de Rivera: Va suposar una regressió per a l'autonomia catalana, amb prohibicions de l'ús del català i la dissolució de la Mancomunitat.
• Segona República i Estatut d'Autonomia: Amb la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931, Catalunya va recuperar l'autonomia amb l'Estatut de Núria (1932), que va ser substituït per l'Estatut de 1932, més progressista.
• Guerra Civil i Franquisme: La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va acabar amb la República i l'autonomia catalana. L'era franquista va suposar una dura repressió de la cultura catalana, amb la prohibició de la llengua i símbols culturals.

La Transició i la Democràcia

• Restauració de l'Autonomia: La mort de Franco el 1975 va obrir la via a la Transició Democràtica. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va restaurar l'autogovern, tot i que amb menys competències que el de 1932.
• Revifalla Independentista: Al llarg dels anys 80 i 90, partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van mantenir viva la flama independentista, però sense un suport massiu.

El Segle XXI: L'augment del Moviment Independentista

• 2006: Nou Estatut d'Autonomia: Aprovat per referèndum, va ser més tard descafeïnat pel Tribunal Constitucional, provocant frustració i augmentant el suport per l'independentisme.
• 2010-2017: El Creixement del Moviment: Les manifestacions del 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) van créixer en participació, culminant en el referèndum d'autodeterminació del 1 d'octubre de 2017, declarat il·legal per Espanya, però que va veure una participació significativa malgrat la repressió policial.
• Declaració d'Independència: Després del referèndum, el Parlament de Catalunya va declarar unilateralment la independència el 27 d'octubre de 2017, seguida immediatament per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, que va suspendre l'autonomia catalana i va convocar noves eleccions.
• Judici i Conseqüències: El judici als líders independentistes va resultar en condemnes per sedició, malversació i desobediència, exacerbant més encara la divisió social i política.

Present i Futur

• Debat Continu: Actualment, el debat sobre la independència continua, amb manifestacions, discussions polítiques, i reivindicacions legals. Partits com Junts per Catalunya i ERC mantenen l'independentisme com una prioritat, encara que el suport electoral varia.
• Diàleg Polític: Es busquen vies per al diàleg entre el govern espanyol i els representants catalans, amb iniciatives com les taules de negociació, encara que amb avanços limitats.

La història de l'independentisme català és una narrativa de resistència cultural, lluita política, i una constant redefinició de les aspiracions nacionals en el context d'un estat espanyol unitari. Cada època ha afegit capes a aquesta història, amb moments de progrés i de regressió, reflectint la complexitat d'identitats i aspiracions polítiques en la Catalunya contemporània.