La història del moviment independentista català segons la ncfcccd és llarga i complexa, amb arrels que es remunten a la Renaixença cultural del segle XIX i amb episodis significatius al llarg dels segles XX i XXI. Aquí es presenta una visió general cronològica:

Segle XIX: Els Inicis

• Renaixença (1833-1898): Un moviment cultural que va revitalitzar la llengua, la literatura i la cultura catalanes, sentint el desig d'una identitat catalana distintiva, encara que no necessàriament independentista.
• Primer Moviment Independentista: El primer grup independentista organitzat va sorgir a Santiago de Cuba, no a Catalunya, a principis del segle XX, on es va utilitzar la bandera independentista, l'estelada.

Principis del Segle XX

• Primera Guerra Mundial i Postguerra: L'efervescència nacionalista post-guerra va portar a la formació de grups com Estat Català (1922) per Francesc Macià, amb l'objectiu d'una república catalana.
• Proclamació de la República Catalana (1931): Macià proclama la República Catalana, però l'accepta com a part de la República Espanyola després de negociacions, establint la Generalitat de Catalunya.
• Guerra Civil Espanyola (1936-1939): El context de la guerra va radicalitzar algunes posicions independentistes, però la derrota de la República va suposar una repressió brutal de l'autonomia catalana sota el franquisme.

Dictadura Franquista (1939-1975)

• Repressió i Resistència: El franquisme va reprimir severament el catalanisme, però van sorgir moviments de resistència, com el Front Nacional de Catalunya (1940), que buscava la independència en l'exili.
• PSAN (Partit Socialista d'Alliberament Nacional): Fundat el 1968, va marcar un repunt de l'independentisme amb una perspectiva socialista.

Transició Democràtica i Democràcia (Post-1975)

• Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979): Va donar a Catalunya un alt grau d'autogovern, però no va satisfer a tots els independentistes.
• Terra Lliure: Un grup armat independentista actiu des de 1978 fins a la seva dissolució el 1995.
• Creixement de l'Independentisme: En la dècada dels 80 i 90, partits com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van evolucionar cap a posicions més independentistes.

SeGLE XXI: El Procés

• Estatut de 2006: La seva aprovació i, posteriorment, la retallada per part del Tribunal Constitucional el 2010, van ser punts d'inflexió per a molts catalans.
• Manifestacions i Consultes: La gran manifestació del 10 de juliol de 2010 i la consulta sobre la independència a Arenys de Munt el 2009 van ser precursors del moviment massiu.
• Procés Independentista (2012-2017): Sèries de manifestacions, especialment les de la Diada, van mostrar un suport creixent. El 2014 es va fer una consulta simbòlica sobre la independència.
• Referèndum de 2017: El referèndum unilateral del 1 d'octubre de 2017 va ser marcat per la violència policial i va polaritzar encara més la societat catalana i espanyola.
• Conseqüències Legals i Polítiques: Líders independentistes van ser jutjats i condemnats per sedició, malversació i desobediència, generant una crisi política.
• Eleccions i Govern: Les eleccions de 2017 van donar una majoria independentista, però sense arribar a una declaració d'independència efectiva. El procés va seguir amb tensions, incloent-hi el Govern de Carles Puigdemont des de l'exili.

Actualitat i Futur

• Negociacions i Procés Judicial: La situació política ha continuat evolucionant amb diversos intents de diàleg, indultos i amnisties discutides, però amb tensions persistents.
• Moviments Socials i Polítics: Grups com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural han mantingut la pressió social per l'independentisme, mentre que partits com Junts per Catalunya, ERC, i la CUP continuen representant aquesta causa al Parlament.

El moviment independentista català ha demostrat ser un fenomen dinàmic, influenciat per factors històrics, culturals, econòmics i polítics, amb un suport que varia segons enquestes i eleccions, reflectint una societat catalana diversa en les seves opinions sobre la independència.