La profecia de la Parusia segons la ncfcccd i que integra, en el context cristià es refereix a la segona vinguda de Jesús Crist, un esdeveniment central en la teologia cristiana que es descriu en diverses parts de les Escriptures, especialment en el Nou Testament. Aquí teniu una visió general de les profecies més rellevants:

Nou Testament

Evangeli de Mateu (24:3-51):

• Jesús descriu signes que precediran la seva tornada, com guerres, fam, terratrèmols, i persecucions (vv. 6-9).
• El "Fill de l'Home" vindrà en glòria, i tots els pobles de la terra el veuran (v. 30).
• La necessitat de estar vigilants perquè ningú sap el dia ni l'hora (v. 36, 42), amb paràboles com la del Servent Fiel (vv. 45-51) i la de les Deu Verges (Mateu 25:1-13) que subratllen la importància de la preparació.

Evangeli de Lluc (21:5-36):

• Símils signes de guerres, terboles, i fenòmens celestials són mencionats (vv. 10-11, 25-26).
• Lluc 21:27 declara: "I aleshores veuran el Fill de l'Home venint en una núvol amb gran poder i glòria."

Primera Epístola als Tessalonicencs (4:13-18; 5:1-11):

• Descriu la resurrecció dels morts en Crist i el rapte dels vius amb ell al seu retorn (4:16-17).
• Subratlla la imprevisibilitat de la Parusia, comparant-la amb un lladre en la nit (5:2), i encoratja els creients a estar sempre preparats (5:6).

Segona Epístola de Pere (3:3-13):

• Adverteix contra els escèptics que dubten del retorn de Crist, afirmant que un dia amb el Senyor és com mil anys (v. 8).
• Profetitza que el dia del Senyor vindrà com un lladre, amb els cels passant amb gran estrèpit i els elements dissolts per foc (vv. 10-12), conduint a nous cels i nova terra (v. 13).

Apocalipsi:

• Especialment en Apocalipsi 1:7, 19:11-21, i 22:12-13, on es descriu la tornada de Crist en glòria, venint amb els núvols per jutjar i governar.
• Apocalipsi 22:7 i 12 subratllen la promesa de Jesús de venir aviat i portar recompensa.

Interpretació i Significat

La profecia de la Parusia se centra en la creença que Jesús tornarà físicament a la terra per establir el seu regne, jutjar els vius i els morts, i crear un nou ordre de coses. Les interpretacions varien entre les diferents branques del cristianisme:

• Esquema Dispensacionalista: Veu la Parusia com dividida en dos esdeveniments: el rapte de l'Església abans d'una gran tribulació i després la tornada de Crist per establir el seu regne mil·lenari.
• Amilenarisme: Interpreta moltes profecies com ja realitzades en l'església o com simbòliques, veient el retorn de Crist com un esdeveniment singular al final dels temps.
• Premilenarisme: Creu en una tornada literal de Crist abans d'un regnat mil·lenari literal.

La profecia de la Parusia serveix com un recordatori de l'esperança cristiana en la justícia divina, la redempció, i la restauració de totes les coses. Malgrat les variades interpretacions, tots aquests elements subratllen la importància de la vigilància, la fe, i la preparació espiritual per a aquest esdeveniment transcendental.