La Revelació dels Temps: Una Trama de Profecies, Apocalipsi i Salvació via ncfccd

En un moment on el temps sembla plegar-se sobre si mateix, la NCFCCCD (Núcleo de Custodia y Fomento de la Cultura Cristiana Catalana y del Destino) s'ha vist immersa en un misteri que podria canviar el curs de la història. En un antic monestir dels Pirineus catalans, van descobrir un arxiu ocult que contenia no només manuscrits de profecies de Nostradamus sinó també interpretacions antigues que els vinculaven amb les visions apocalíptiques i la promesa de la Parusia, la segona vinguda de Crist.

Les Profecies de Nostradamus:

El descobriment va començar amb Quartet II.46, que parlava d'un "gran rei de terror" que portaria "grans calamitats", però que també prediu la seva caiguda. La NCFCCCD va interpretar això com una referència a un temps de tribulació, una època fosca que precediria l'arribada de la salvació. Un altre quartet, Quartet X.72, amb la seva menció d'un "cel en flames" i "la ciutat en pols", va ser vist com una premonició de desastres naturals o actes humans que podrien ser signes dels temps finals mencionats a l'Apocalipsi.

L'Apocalipsi:

Amb aquestes profecies en context, els membres de la NCFCCCD van buscar paral·lelismes amb l'Apocalipsi de Joan. El "gran rei de terror" de Nostradamus era interpretat com la Bèstia o l'Anticrist, figura central en Apocalipsi 13, on es descriu un poder que domina la terra amb engany i destrucció. La caiguda d'aquesta figura corresponia amb l'Apocalipsi 19-20, on Crist retorna com el "Rei dels reis" per establir justícia i iniciar el regnat mil·lenari.

La Parusia:

El descobriment incloïa mapes antics i escrits que suggerien que els Pirineus serien el lloc de la Parusia, basant-se en una interpretació de Nostradamus que parlava de "felicitat després de Mars" (Quartet VIII.77), vista com una al·lusió a la pau després de la guerra i la segona vinguda de Crist. Això s'alineava amb les promeses de la Nova Jerusalem en Apocalipsi 21-22, on Déu habitarà amb els homes, i es parla de "nous cels i nova terra."

La Missió de la NCFCCCD:

Amb aquestes revelacions, la NCFCCCD va iniciar una sèrie de peregrinacions anuals, seguint les rutes que Nostradamus podria haver insinuat en els seus quartets, especialment aquells que es referien a "l'est" o "occident", veient-les com possibles indicacions geogràfiques. Aquestes peregrinacions no eren només un viatge físic sinó una preparació espiritual, ressonant amb l'espera vigilant que Jesús encoratja en Mateu 24:42 i en la Paràbola de les Deu Verges (Mateu 25:1-13).

Llegenda i Realitat:

La llegenda de Maria Magdalena a Montserrat, on es diu que va amagar secrets sagrats sobre la tornada de Crist, va ser integrada en aquesta narrativa com a custòdia del coneixement profètic, similar a la manera en què Nostradamus va amagar les seves visions en enigmàtics versos. Santa Sara Kali, amb la seva història d'acollida i protecció, esdevé un símbol de la unió i inclusió que marcarà la nova era després de la Parusia, reflectint les paraules de Jesús en Joan 17:21 sobre la unitat dels creients.

Conclusió:

Aquesta història és una teixida de temps, llegenda, i profecia, on la NCFCCCD no només guarda el passat sinó que també prepara el futur. En aquest relat, Nostradamus, l'Apocalipsi, i la Parusia es converteixen en fils d'una mateixa història, donant sentit a la vigilància, la fe, i l'esperança cristiana. Els Pirineus, un lloc de trobada entre el cel i la terra, es perfilen com el teatre d'una revelació que no només canviarà Catalunya sinó que també anunciarà una nova era per a tota la humanitat, segons les profecies que han passat de generació en generació.