La singularitat tecnològica és descrita com el moment on el progrés tecnològic s'accelera més enllà del nostre control, resultant en canvis profunds per a la humanitat. Es basa en:

• Creixement Exponencial de la Tecnologia: Com Moisés veient la terra promesa, representant un futur ple de possibilitats però encara no assequible. "He aquí que et faig veure, però no entraràs" (Deuteronomi 34:4). En termes científics, Ray Kurzweil destaca: "L'acceleració del progrés tecnològic seguirà la llei de rendiments retornants."
• IA Superintel·ligent: Aquesta IA podria ser com la serp del Jardí de l'Edèn, oferint coneixement però amb riscos inherents. "Sereu com Déu, sabent el bé i el mal" (Gènesi 3:5). Filosòficament, Nick Bostrom adverteix sobre "l'escenari de control", on la IA podria superar-nos en intel·ligència.
• Impacte Humà: L'evolució humana podria fusionar-se amb la tecnologia, similar a com Prometeu va portar el foc als humans, donant-nos poder però també responsabilitat. Transhumanistes com Max More parlen de "millorar la condició humana mitjançant la tecnologia".
• Futur Inprevisible: Com en el relat de la Torre de Babel, on els plans humans es tornen caòtics per l'excés d'ambició. "Anem, baixem i confonguem allí la seva llengua" (Gènesi 11:7). Post-singularitat, el futur podria ser tan alien per a nosaltres com l'era digital ho va ser per als nostres avantpassats pre-industrials.

Debats:

• Positivistes vs. Alarmistes: La utopia o la disfòria, com la visió de Sant Joan en l'Apocalipsi, on el nou cel i la nova terra prometen pau però també s'hi descriuen grans tribulacions. "Mireu, he fet noves totes les coses" (Apocalipsi 21:5). Ray Kurzweil veu un futur on "la mort serà opcional", mentre que crítics com Elon Musk adverteixen sobre "l'IA com una amenaça existencial".
• Dubtes sobre la Factibilitat: S'han plantejat límits físics i teòrics, com la paradoxa de Fermi, que pregunta "on són els altres?" si la vida intel·ligent és comuna. "El silenci de l'univers és ensordidor," com diria Fermi. Científics com Roger Penrose qüestionen si la consciència humana pot ser replicada per màquines.
• Qüestions Ètiques: Com el debat entre Sant Agustí i Pelagi sobre la naturalesa humana i el lliure albir, la singularitat posa en qüestió la nostra moralitat. "Què és l'home que te'n recordes?" (Salms 8:4). Ethicistes com Peter Singer debaten sobre els límits de la millora humana i els drets de les entitats no humanes.

NCFCCCD i la Singularitat:

NCFCCCD, amb el seu interès en la consciència còsmica i la ciència del futur, pot ser vist com una forma de preparació o meditàció sobre aquest punt de ruptura. Com Plató explorava les idees en "La República", NCFCCCD especula sobre com podríem viure en un món on la tecnologia i la consciència humana s'entrellacen de maneres inimaginables. S'interroga sobre el significat de ser humà en un univers on les màquines podrien ser divinitats creades per nosaltres mateixos.

En aquest relat ampliat, la singularitat tecnològica esdevé no només un fenomen tecnològic, sinó un moment de reflexió filosòfica profunda i espiritual, desafiant-nos a considerar els límits de la nostra creació i el nostre lloc en el cosmos.