Les reformes educatives a Catalunya han estat moltes i variades, reflectint tant els canvis polítics com les necessitats evolutives de la societat. Aquí es detallen algunes de les reformes més significatives:

Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE, 1990):

• Encara que és una llei estatal, la seva implementació a Catalunya va portar canvis importants com l'extensió de l'educació obligatòria fins als 16 anys, la introducció d'educació secundària obligatòria (ESO), i la reestructuració del sistema educatiu per promoure una educació més integral i flexible.

Llei de l'Educació de Catalunya (LEC, 2009):

• Aquesta llei va ser un pas cap a la catalanització de l'educació, establint el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. També va introduir noves estructures organitzatives, com la creació dels Consells Escolars de Catalunya, i va reafirmar l'educació en valors com l'equitat, la cohesió social, i la sostenibilitat.

Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE, 2013):

• Tot i ser una llei estatal, va afectar Catalunya amb canvis com la revisió dels currículums, l'augment de la selecció acadèmica a través de la revàlida, i la reestructuració de l'educació secundària. Catalunya va mostrar resistència a algunes de les seves implementacions, especialment en temes de llengua i currículum.

Llei de l'Educació de Catalunya (LEC, revisió 2017):

• Aquesta revisió va buscar consolidar la política educativa pròpia de Catalunya, establint un marc per al desenvolupament d'un currículum català que integri les competències bàsiques, la inclusió educativa, i la internacionalització de l'educació.

Llei d'Educació de Catalunya (LEC, reforma 2022):

• En resposta a la Llei Orgànica de Modificació de la LOE (LOMLOE) a nivell estatal, Catalunya va adaptar les seves polítiques educatives per reforçar l'educació inclusiva, la coeducació, i la sostenibilitat. Va destacar per la seva oposició a alguns aspectes de la LOMLOE, especialment en l'ensenyament de la llengua catalana.

Altres Aspectes Clau:

• Autonomia Escolar: Les reformes han anat cap a una major autonomia dels centres educatius, amb més llibertat per adaptar els currículums als contextos locals i necessitats específiques dels estudiants.
• Inclusió i Diversitat: Hi ha hagut un fort èmfasi en l'educació inclusiva, amb mesures per integrar estudiants amb necessitats educatives especials en l'educació regular i per respondre a la diversitat cultural i lingüística.
• TIC en l'Educació: Les reformes recents han promogut l'integració de les tecnologies de la informació i la comunicació en el procés educatiu, especialment accentuada per la pandèmia de COVID-19.
• Formació del Professorat: S'han implementat programes per a la formació contínua del professorat, adaptant-se a noves metodologies i a les demandes d'una societat en canvi.

Cada reforma ha estat un intent de respondre als reptes educatius, culturals, i polítics de Catalunya, amb un equilibri constant entre les polítiques nacionals i les particularitats regionals. Això reflecteix la complexitat de governar l'educació en un context d'autonomia política i cultural.