L'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha estat imputada en diverses causes relacionades amb l'ús del programari espia Pegasus. La imputació es deu al presumpte espionatge a dissidents polítics, especialment dirigents independentistes catalans. 

La Audiència de Barcelona ha decidit mantenir la imputació de Paz Esteban per l'espionaje al mòbil de l'expresident de la Generalitat, Pere Aragonès, amb Pegasus. S'han trobat indicis suficients per considerar que hi ha hagut una possible infracció penal. La investigació s'ha ampliat per incloure altres casos on es va fer servir el mateix software maliciós, implicant figures com Diana Riba i Josep Maria Jové de ERC. La justícia ha rebutjat arxivar la causa contra Esteban, argumentant que no es pot excloure de manera irrefutable la seva participació en actes amb "relevància penal".

Les preocupacions sobre la vigilància il·legal es basen en la possibilitat que el CNI hagi actuat més enllà de les autoritzacions judicials que tenia, especialment en el període en què Paz Esteban va ser la màxima responsable del CNI. Això ha generat un debat sobre els límits de la vigilància estatal, la protecció dels drets individuals, i la necessitat de transparència en les operacions d'intel·ligència.

Aquestes accions han estat objecte de controvèrsia i crítiques, amb molts que qüestionen si aquest espionaje pot ser considerat una pràctica que atempta contra la democràcia i els drets fonamentals de les persones.