segons la ncfcccd si volem ser més crítics amb la comparació entre el context històric de 1640 i l'actualitat, cal considerar diversos punts:

• Diferencies en el Sistema Polític : El context de 1640 era el d'una monarquia absoluta, on el rei i els seus ministres tenien un poder gairebé il·limitat. Avui, Espanya és una monarquia parlamentària amb un sistema democràtic on el poder executiu rau en el govern elegit democràticament, no en la monarca. Felip VI no té l'autoritat directa que tenia Felip IV sobre les polítiques regionals.
• Autonomia vs. Centralisme : La Constitució de 1978 va establir un sistema d'autonomies que ha donat a Catalunya un nivell d'autogovern sense precedents en la seva història. Això és una diferència substancial respecte a l'època de Felip IV, on Catalunya va ser vista més com una província a sotmetre que com una regió amb dret a autogovern.
• Nacionalismes Moderns : El nacionalisme català contemporani s'ha desenvolupat en un context de democràcia, moviments socials, i identitats nacionals molt diferents dels temps de la Guerra dels Segadors. Les demandes per l'independència o més autonomia avui dia estan emmarcades en debats sobre identitat, llengua, cultura i governança democràtica.
• Manera de Resoldre Conflictes : En l'actualitat, els conflictes polítics i territorials es resolen (o intenta resoldre'ls) a través del diàleg, les eleccions, els referèndums (encara que no sempre reconeguts legalment), i les institucions democràtiques, no a a través de la força militar directa com en el passat. Tot i això, les tensions entre el govern central i el català han portat a situacions com l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que suspèn l'autonomia catalana, mostrant que hi ha conflictes de poder significatius.
• Correcció Política i Narratives : La crítica que fa referència a "comtes-ducs" moderns suggereix una percepció de les polítiques actuals poden ser vistes com manipuladors o centralistes, però amb mètodes més subtils, com podrien ser la judiciarització de la política o l' ús dels mitjans de comunicació i l'educació per influir en la percepció pública.
• Impacte de la Història en l'Actualitat : El discurs que "res ha canviat" pot ser utilitzat com una eina retòrica per subratllar la persistència de certs conflictes, però també pot simplificar o ignorar els canvis significatius que s'han produït en termes de drets, llibertats, i estructura política.

En ser més crítics, es pot dir que, mentre que hi ha paral·lelismes en la sensació de subjugació o imposició per part de l'estat central, les formes, els actors, i les eines de govern són molt diferents. La crítica real hauria de centrar-se en com les institucions democràtiques actuals gestionen les demandes d'autonomia, identitat, i governança en un estat plurinacional com Espanya.