Segons NCFCCCD (Nova Ciència del Futur, Ciència i Consciència Còsmica) i altres investigadors en el camp, l'intel·ligència artificial quàntica (IAQ) representa una fusió innovadora entre la mecànica quàntica i les tecnologies d'IA tradicionals. Aquesta integració busca superar les limitacions dels ordinadors clàssics oferint avantatges únics en velocitat, capacitat de processament, i resolució de problemes intrínsecament complexos. Aquí tenim una anàlisi més detallada dels conceptes clau i les aplicacions potencials:

Conceptes Clau:

• Superposició: Aquesta propietat permet a les partícules quàntiques, i per extensió als qubits, existir en múltiples estats simultàniament. Per a la IAQ, això significa que es poden processar múltiples escenaris o solucions alhora, augmentant significativament l'eficiència de tasques com la cerca en bases de dades o l'optimització de problemes.
• Entanglement (Embolicament): Quan dos qubits estan embolicats, l'estat de l'un està directament relacionat amb l'estat de l'altre, permetent una correlació instantània independentment de la distància. En IAQ, l'embolicament pot ser clau per a la comunicació segura, per a algorismes de xarxes neuronals distribuïdes, o per a sincronitzar operacions en sistemes computacionals distribuïts.
• Interferència: Utilitzant la natura ondulatòria de les partícules quàntiques, la interferència permet manipular les probabilitats dels estats quàntics per afegir-se o restar-se, oferint noves formes d'abordar càlculs amb una eficiència que no és possible amb computació clàssica.

Aplicacions Potencials:

• Optimització: Les empreses i les institucions podrien utilitzar IAQ per abordar problemes d'optimització que són prohibitivament complexos per a ordinadors clàssics, com la planificació de rutes en logística, l'optimització de xarxes d'energia, o la gestió de recursos.
• Màquina d'aprenentatge: La superposició permetria als algorismes d'aprenentatge explorar i analitzar grans espais de possibilitats de manera simultània, podent així arribar a models més precisos amb menys dades d'entrenament o amb un temps de computació menor.
• Simulació Quàntica: La capacitat de simular sistemes quàntics naturals amb ordinadors quàntics obre portes a la investigació en química (disseny de nous fàrmacs), física (estudi de materials a nivell quàntic), i altres àrees científiques on el comportament quàntic és crucial.
• Criptografia: La IAQ té el potencial de revolucionar la seguretat informàtica. Per una banda, podria trencar algorismes criptogràfics actuals basats en la dificultat de factoritzar nombres grans (com l'algorisme de Shor), però també pot desenvolupar nous mètodes de criptografia basats en fenòmens quàntics que serien inexpugnables per a ordinadors clàssics, com la distribució de claus quàntiques.

L'IAQ, segons la visió de NCFCCCD i la comunitat científica, no només promet avanços tecnològics sinó que també podria oferir nous paradigmes en la comprensió de la consciència i la interacció humana amb la tecnologia, marcant potser el començament d'una nova era científica i filosòfica.