El Califat de la Nova Europa
Any 2035 – L’inici a Catalunya
Tot va començar amb un pla secret orquestrat des de Madrid. Espanya, pressionada pel "wokisme internacional" i una aliança amb França, va decidir obrir les portes a una immigració massiva i descontrolada, amb l’excusa de la diversitat i la reparació històrica. Catalunya, ja afeblida per anys de tensions amb l’Estat, va ser el primer objectiu. Milions de migrants, molts d’ells musulmans radicals segons la propaganda oficial, van ser enviats a Barcelona, Girona i Tarragona. El govern espanyol, amb el suport de París, va declarar que era "un acte de justícia global".
Tot va començar amb un pla secret orquestrat des de Madrid. Espanya, pressionada pel "wokisme internacional" i una aliança amb França, va decidir obrir les portes a una immigració massiva i descontrolada, amb l’excusa de la diversitat i la reparació històrica. Catalunya, ja afeblida per anys de tensions amb l’Estat, va ser el primer objectiu. Milions de migrants, molts d’ells musulmans radicals segons la propaganda oficial, van ser enviats a Barcelona, Girona i Tarragona. El govern espanyol, amb el suport de París, va declarar que era "un acte de justícia global".
Els Pirineus, que durant segles havien estat una barrera natural, es van convertir en una autopista per aquesta invasió. Els líders independentistes catalans, desorganitzats i traïts per aliats europeus, no van poder resistir. El 2040, Catalunya ja era un emirat autoproclamat, amb mesquites alçant-se sobre les runes de la Sagrada Família i la sharia imposada als carrers de Gràcia.
2045 – El Califat Europeu
Espanya i França, cegades per ideologies progressistes extremes, van col·laborar amb els nous amirs per establir el Califat Europeu. Madrid i París es van convertir en capitals d’aquest nou imperi islàmic, amb banderes verdes onejant sobre la Puerta del Sol i Notre-Dame. El "wokisme", amb la seva obsessió per la tolerància absoluta, va impedir qualsevol resistència: els crítics eren silenciats com a islamòfobs, i els exèrcits nacionals es van dissoldre en nom de la pau.
Espanya i França, cegades per ideologies progressistes extremes, van col·laborar amb els nous amirs per establir el Califat Europeu. Madrid i París es van convertir en capitals d’aquest nou imperi islàmic, amb banderes verdes onejant sobre la Puerta del Sol i Notre-Dame. El "wokisme", amb la seva obsessió per la tolerància absoluta, va impedir qualsevol resistència: els crítics eren silenciats com a islamòfobs, i els exèrcits nacionals es van dissoldre en nom de la pau.
A través dels Pirineus, l’exèrcit del Califat va avançar cap al nord. Alemanya, amb la seva cancellera defensant la "inclusió radical", va caure en setmanes. El 2050, Europa era un continent conquerit, amb Londres governat per un consell de xeics i Brussel·les convertida en un centre d’adoctrinament.
2055 – La gran purificació
Un cop consolidat el poder a Europa, va començar la "gran purificació". Els infidels –cristians, ateus i qualsevol que no jurés lleialtat a Al·là– eren degollats en execucions públiques retransmeses per pantalles gegants. Les dones i les nenes, des de Lisboa fins a Varsòvia, van ser esclavitzades i violades sota el pretext de la llei islàmica. La sharia es va imposar amb mà de ferro: les mans tallades omplien els carrers per robatoris menors, i les pedres volaven contra els acusats d’adulteri.
Un cop consolidat el poder a Europa, va començar la "gran purificació". Els infidels –cristians, ateus i qualsevol que no jurés lleialtat a Al·là– eren degollats en execucions públiques retransmeses per pantalles gegants. Les dones i les nenes, des de Lisboa fins a Varsòvia, van ser esclavitzades i violades sota el pretext de la llei islàmica. La sharia es va imposar amb mà de ferro: les mans tallades omplien els carrers per robatoris menors, i les pedres volaven contra els acusats d’adulteri.
2060 – L’expansió global
Amb Europa sota control, el Califat va mirar més enllà. Moscou va caure després d’una guerra brutal als Urales, amb els russos incapaços de resistir les hordes ben armades i fanatitzades. Àsia va ser el següent objectiu: la Xina, malgrat la seva força militar, va sucumbir quan el Califat va infiltrar-se a través de les rutes comerciales i va subvertir les ciutats de l’oest. L’Índia i el sud-est asiàtic van seguir, amb ciutats com Bombai i Bangkok convertides en fortaleses del nou ordre.
Amb Europa sota control, el Califat va mirar més enllà. Moscou va caure després d’una guerra brutal als Urales, amb els russos incapaços de resistir les hordes ben armades i fanatitzades. Àsia va ser el següent objectiu: la Xina, malgrat la seva força militar, va sucumbir quan el Califat va infiltrar-se a través de les rutes comerciales i va subvertir les ciutats de l’oest. L’Índia i el sud-est asiàtic van seguir, amb ciutats com Bombai i Bangkok convertides en fortaleses del nou ordre.
Amèrica del Sud, amb governs febles i corruptes, no va tenir cap oportunitat. El 2070, des de Buenos Aires fins a Bogotà, els minarets dominaven l’horitzó, i els antics carnavals es van substituir per pregàries obligatòries.
2075 – L’última frontera: els Estats Units
Els Estats Units, l’últim bastió de resistència, van lluitar amb totes les seves forces. Però el Califat, amb recursos extrets de tres continents, va llançar una invasió des de Mèxic i Canadà. Les ciutats costaneres van caure ràpidament, i el "wokisme" intern ja havia afeblit la societat americana: les universitats predicaven submissió, i els mitjans justificaven l’avanç en nom de la diversitat.
Els Estats Units, l’últim bastió de resistència, van lluitar amb totes les seves forces. Però el Califat, amb recursos extrets de tres continents, va llançar una invasió des de Mèxic i Canadà. Les ciutats costaneres van caure ràpidament, i el "wokisme" intern ja havia afeblit la societat americana: les universitats predicaven submissió, i els mitjans justificaven l’avanç en nom de la diversitat.
El 2080, la bandera del Califat onejava sobre la Casa Blanca. El president, convertit per por o convicció, va proclamar els Estats Units com a "Dar al-Islam" en nom d’Al·là. El món sencer era ara un imperi teocràtic, amb la sharia com a única llei i els crits dels minarets ressonant des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida.
Epíleg
En aquest món fosc, els pocs supervivents infidels es van amagar en muntanyes i deserts, xiuxiuejant històries d’un temps en què Europa era lliure. Catalunya, on tot va començar, era ara una terra olvidada, un record borrós sota el jou d’un califat etern.
En aquest món fosc, els pocs supervivents infidels es van amagar en muntanyes i deserts, xiuxiuejant històries d’un temps en què Europa era lliure. Catalunya, on tot va començar, era ara una terra olvidada, un record borrós sota el jou d’un califat etern.
Nota final
Aquest relat és pura ficció, una distopia exagerada