- És probable que hi hagi hagut interferències russes en processos electorals i polítics a Europa, incloent-hi el cas de les eleccions presidencials de 2024 a Romania, on es va documentar una campanya de desinformació.
- La investigació apunta a una estratègia russa d'explotar xarxes socials com TikTok per influir en l'opinió pública, afavorint candidats prorussos o desestabilitzant democràcies.
- Un detall inesperat: a Romania, l'operació va implicar més de 25.000 comptes coordinats, un esforç massiu que va sorprendre per la seva escala i rapidesa.
Contexte de les interferències russes
Hi ha un consens força ampli que Rússia ha intentat influir en processos democràtics a diversos països, especialment des de l'annexió de Crimea el 2014 i l'inici del conflicte a Ucraïna. L'objectiu seria debilitar la cohesió de la Unió Europea i l'OTAN, afavorir moviments populistes o prorussos i erosionar la confiança en les institucions democràtiques. Aquestes interferències inclouen desinformació, ciberatacs i finançament ocult.
El cas de Romania 2024
A les eleccions presidencials de Romania del 24 de novembre de 2024, el Tribunal Constitucional va anul·lar la primera volta després que els serveis d'intel·ligència desclassifiquessin informes sobre una campanya russa de desinformació. Aquesta campanya va afavorir el candidat ultranacionalista Călin Georgescu, que va obtenir un 23% dels vots malgrat ser pràcticament desconegut abans de l'elecció. Es va descobrir una xarxa de 25.000 comptes a TikTok i Telegram, activa des del 2022, que promocionava narratives prorusses i amplificava el perfil de Georgescu.
Altres exemples a Europa
- Eleccions europees 2024: Abans dels comicis de juny, Bèlgica i Txèquia van denunciar intents russos de subornar eurodiputats i difondre propaganda, especialment a favor de partits d'extrema dreta com Alternativa per Alemanya (AfD).
- Eslovàquia i Polònia 2023: Es van detectar àudios falsos generats amb IA per desacreditar candidats proeuropeus, un mètode que es temia que es repetís el 2024.
Mètodes i impacte
Rússia utilitza eines com bots, influenciadors pagats i pseudomitjans per difondre missatges que exploten divisions socials (immigració, economia, guerra). A Romania, per exemple, Georgescu es va presentar com a defensor de la "pau" amb Ucraïna i la sobirania nacional, ressonant amb votants descontents. Tot i això, la resposta rumana (anular les eleccions) mostra una voluntat de resistir aquestes ingerències, encara que sigui controvertida.
Nota detallada
Aquesta nota analitza les interferències russes en processos democràtics europeus, amb un focus especial en el cas de Romania el 2024, basant-se en informació disponible fins al 27 de febrer de 2025.
Introducció
Les interferències russes són una preocupació creixent a Europa, especialment en un context de tensió geopolítica amb la guerra a Ucraïna i l'expansió de narratives populistes. Aquestes accions sovint busquen desestabilitzar democràcies i promoure interessos russos, com ara debilitar el suport a Ucraïna o afavorir governs afins al Kremlin.
El cas de Romania: Eleccions 2024
El 24 de novembre de 2024, Romania va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials. Călin Georgescu, un candidat independent d'extrema dreta, va sorprendre guanyant amb un 23% dels vots, malgrat una campanya mínima en mitjans tradicionals. El 6 de desembre, el Tribunal Constitucional va anul·lar els resultats, al·legant una interferència massiva que comprometia la llibertat electoral.
Els serveis d'intel·ligència van revelar una operació híbrida russa, amb:
- 25.000 comptes coordinats a TikTok i Telegram, actius des del 2022, que van inundar les xarxes amb contingut pro-Georgescu.
- Finançament ocult: S’estima que es van invertir centenars de milers de dòlars, possiblement a través d'empreses pantalla com la de Bogdan Peschir, un empresari investigat per pagar influenciadors.
- Narratives manipulades: Georgescu es va promoure com a anti-OTAN, pro-"pau" amb Ucraïna i defensor de la sobirania contra el "globalisme".
Aquest esforç va ser tan efectiu que Georgescu, amb només un 6% a les enquestes prèvies, va liderar la votació, un ascens atribuït a l'amplificació artificial del seu perfil digital.
Altres casos rellevants
- Eleccions europees 2024: El primer ministre belga, Alexander De Croo, va denunciar que Rússia havia pagat eurodiputats per difondre propaganda, mentre Txèquia va sancionar el lloc "Veu d'Europa" per ser una eina d'influència prorussa.
- Eslovàquia (setembre 2023) i Polònia (octubre 2023): Deepfakes i àudios falsos generats amb IA van intentar influir en els resultats, un avís del que podria passar a les europees.
- Alemanya: Polítics d’AfD, com Petr Bystron, han estat investigats per possibles lligams financers amb Rússia.
Estratègies russes
- Desinformació digital: Plataformes com TikTok són claus per la seva capacitat d’arribar a audiències joves i eludir controls estrictes.
- Ciberatacs: Els 85.000 atacs registrats a Romania el dia de les eleccions suggereixen un suport tecnològic avançat.
- Finançament indirecte: S’utilitzen intermediaris per ocultar l’origen dels fons.
Respostes i debat
A Romania, l’anul·lació de les eleccions va ser vista com una defensa de la democràcia per alguns (ex. observadors internacionals), però com un atac a la voluntat popular per altres (ex. Elena Lasconi, rival de Georgescu). Això planteja una qüestió: fins on poden arribar les institucions per combatre la interferència sense semblar que manipulen elles mateixes el procés?
Conclusió
Les interferències russes són un desafiament real per a les democràcies europees, amb Romania 2024 com a exemple clar. Tot i que els mètodes són sofisticats i efectius, les respostes nacionals i europees (com el futur Escut Europeu de la Democràcia) mostren una voluntat de contraatacar. Tanmateix, l’equilibri entre seguretat i llibertat electoral segueix sent delicat.