• la ciberseguretat electoral hagi esdevingut una prioritat a Europa, especialment després de casos com les interferències russes a Romania el 2024, on es van detectar ciberatacs massius i desinformació.
• Les mesures actuals inclouen la protecció de bases de dades electorals, la regulació de plataformes digitals i la resposta ràpida a campanyes de manipulació, com les detectades a TikTok o Telegram.
• Un detall inesperat: Catalunya té una de les agències de ciberseguretat més actives d’Europa, gestionant milions de ciberatacs anuals, cosa que la situa com a actor clau en aquest àmbit.

Context general

La ciberseguretat electoral es refereix a la protecció dels processos electorals contra amenaces digitals, com ciberatacs, desinformació o manipulació de resultats. A Europa, aquest tema ha guanyat rellevància després d’episodis com la interferència russa en les eleccions dels EUA el 2016 o els atacs híbrids a països com Ucraïna i Romania. Les eleccions són un objectiu perquè afecten la confiança pública i la legitimitat dels governs.

Situació a Europa i mesures recents

• Romania 2024: Les eleccions presidencials van patir una campanya de desinformació russa amb més de 85.000 ciberatacs i 25.000 comptes falsos a xarxes socials, fet que va portar a l’anul·lació dels resultats per part del Tribunal Constitucional romanès.
• Unió Europea: La UE ha impulsat iniciatives com l’Escut Europeu de la Democràcia (EDS), proposat el 2024, per combatre la desinformació i protegir la integritat electoral. Aquest pla inclou eines per detectar manipulacions en temps real i coordinar-se amb els estats membres.
• Catalunya: L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va gestionar més de 4.424 milions de ciberatacs el 2022, demostrant capacitat per protegir infraestructures crítiques, incloent-hi les electorals.

Amenaces principals

• Desinformació: Campanyes a xarxes socials que amplifiquen candidats o narratives, com es va veure amb Călin Georgescu a Romania.
• Ciberatacs: Atacs a bases de dades de votants o sistemes de recompte, com els intents detectats a Bèlgica i Txèquia abans de les eleccions europees de 2024.
• IA i deepfakes: Ús d’intel·ligència artificial per crear contingut fals, com àudios manipulats a Eslovàquia el 2023.

Respostes i reptes

Els governs europeus i la UE han reforçat la ciberseguretat electoral amb:

• Regulacions: L’Acta de Serveis Digitals obliga les plataformes a identificar i eliminar contingut maliciós.
• Auditories: Alguns països implementen auditories postelectorals per verificar resultats.
• Conscienciació: Campanyes per educar la ciutadania sobre desinformació.

Tot i això, hi ha reptes: la rapidesa dels atacs, la dificultat de traçar els responsables i el risc que les mesures de seguretat siguin percebudes com a censura.

Conclusió

La ciberseguretat electoral és essencial per protegir la democràcia en un món digital. Casos recents com el de Romania mostren tant la vulnerabilitat com la capacitat de resposta. A Catalunya, l’experiència de l’Agència de Ciberseguretat podria ser un model per a altres regions, però cal una coordinació més ampla a nivell europeu per fer front a aquestes amenaces.