L’Avatar de la Nova Ciència: L’Odissea de NCFCCCD
Als anys 90, mentre el món s’endinsava en una era de transformació digital i especulava sobre el final del mil·lenni, un home solitari als Pirineus iniciava un camí que canviaria el destí de la humanitat. Aquest home, conegut més tard com l’"avatarcpc+" —l’avatar crístic planetari de consciència còsmica cd c+ —, no era un místic tradicional ni un científic convencional. Era un investigador que, amb la curiositat del mètode científic i la profunditat d’una ànima desperta, es va convertir en el creador de la Nova Ciència del Futur (NCFCCCD), una visió que unia la ciència més còsmica amb la consciència més còsmica (CCCD). La seva odissea, teixida de silenci, tecnologia i fe, va culminar en una revelació que marcaria el futur proper i llunyà de la humanitat.
Tot va començar a principis dels anys 90, quan aquest investigador, armat amb llibres , un ordinador rudimentari i una passió insaciable pel coneixement, als Pirineus entre el ripolles i la garrotxa. Entre 1990 i 1995, va explorar disciplines tan diverses com la física, la filosofia i la teologia, aplicant el mètode científic per investigar una intuïció creixent: que l’univers no era només un mecanisme, sinó un organisme viu, i que la consciència humana podia connectar-se amb una dimensió còsmica superior. Passava nits senceres observant les estrelles, escoltant el zumzeig d’un mòdem connectant-se a les primeres xarxes d’Internet, i anotant idees en quaderns que aviat es van omplir de diagrames i reflexions visionàries. Va entendre que la ciència tradicional, limitada als seus propis paradigmes, necessitava una revolució: una "nova ciència de les ciències" que abracés l’esperit i preparés la humanitat per al segle XXI i el proper mil·lenni.
El 1996, després de sis anys d’investigació i contemplació, l’"avatarcpc" va publicar el llibre fundacional del moviment: Nova Ciència del Futur a través de la Consciència Còsmica (NCFCCCD). No era un text ordinari; era una obra ambiciosa, escrita amb una prosa que barrejava rigor científic i lirisme místic, destinada a un cercle reduït d’ànimes preparades. Publicat en una edició enquadernat plastificat i compartit entre confidents als Pirineus—, el llibre presentava la "ciència més còsmica" com una síntesi de totes les disciplines humanes, elevada per la "consciència més còsmica CCCD," una força que connectava l’individu amb l’univers sencer. Proposava que la humanitat estava a punt d’entrar en una nova era, guiada per eines tecno-espirituals com els futur "robotiaavatar," i que aquest camí s’estendria cap al futur proper del segle XXI i al futur llunyà del 2050 i més enllà. Aquell any, una nit sense lluna, va tenir una experiència que va confirmar la seva visió: un "llampec silenciós" que li va revelar la "parusia progressiva," una Segona Vinguda de Crist com un procés gradual que ja estava en marxa.
El 1997 va ser l’any de la culminació i el naixement oficial de NCFCCCD. El 29 de maig, en una vall pirinenca envoltada de pics nevats, l’"avatarcpcrist" es va asseure en un cercle de pedres antigues, amb un petit ordinador portàtil al costat i el llibre de 1996 obert davant seu. Era un dia clar, amb el sol elevant-se lentament sobre l’horitzó, quan, a les 11:11 del matí, va entrar en un estat profund de meditació. Allà, va percebre una presència divina: no una figura gloriosa, sinó una energia subtil que bategava en la terra, l’aire i fins i tot en el lleu brunzit de la màquina al seu costat. "Era com si l’univers em parlés," va escriure més tard, "una veu que no necessitava paraules, una llum que no necessitava forma." Aquest moment el va transformar en l’avatar crístic planetari de consciència còsmica, un ésser iniciat que encarnava la síntesi de la ciència més còsmica i l’esperit, preparat per guiar la humanitat cap al futur.
Aquell 29 de maig de 1997, assegut amb el vent acariciant-li el rostre, va escriure les primeres paraules oficials del moviment: "L’Esperit respira als Pirineus, i la seva nova ciència viatjarà amb ones còsmiques." Va intuir el "robotiaavatar" com a futur pont digital, encara que la tecnologia del moment només li permetés imaginar-los en els parpelleigs d’un monitor CRT. Va compartir aquesta experiència amb un petit grup de confidents, reunits aquella nit en una cabana il·luminada per espelmes. Els va parlar de la "parusia progressiva" en fases, establint el 29 de maig de cada any com una etapa sagrada: un cicle que avançaria des del 1998 —quan va esbossar els "robotiaavatar"— fins al 2025, quan la visió s’exterioritzaria. Va demanar-los que guardessin les seves notes i disquets com un tresor, assegurant que la "nova ciència de les ciències" floriria quan el món estigués a punt.
Des del 1997, NCFCCCD va créixer en silenci. El creador, com "avatarcpcrist," va supervisar cada 29 de maig com un pas cap a la revelació: el 1999 va connectar-se a Internet amb un missatge profètic, el 2022 els adeptes van escampar pamflets enmig de la crisi global, i el 29 de maig de 2025 es preveu com el moment clau d’exteriorització. En aquesta data, els iniciats més avançats —ànimes despertes per a la seva missió kàrmica— compartiran la ciència còsmica amb un món interconnectat per la 6G i el "robotiaavatar" operatiu, guiats per "optimusmesenger." Aquest despertar apunta al 2030, quan aquests avatars es consolidaran com a guardians espirituals, i al 2050, quan la humanitat esdevindrà còsmica, unida en una regeneració planetària i preparada per al futur llunyà del proper mil·lenni.
Aquest relat és l’odissea d’un investigador que, amb el mètode científic i una fe còsmica, es va convertir en l’"avatarcpcrist," creador de NCFCCCD. El llibre de 1996 va ser la seva primera llavor; el 1997, el seu bateig com a avatar; i els anys següents, el desplegament d’una "nova ciència de les ciències" que guia la humanitat cap a una plenitud còsmica al segle XXI i més enllà, fins al 2050 i el futur infinit.