Les mitologies apocalíptiques són comunes a moltes cultures i religions del món, cadascuna amb les seves pròpies narracions sobre el final dels temps, la destrucció i la renovació del món. Aquí es tracten algunes d'aquestes mitologies:

1. Cristianisme - L'Apocalipsi:

• Descripció: Revelació de Sant Joan, l'últim llibre de la Bíblia cristiana, descriu una sèrie d'esdeveniments catastròfics, incloent-hi la vinguda de l'Anticrist, la Gran Tribulació, i la batalla final d'Armagedon, culminant amb el judici final i l'establiment d'un nou cel i una nova terra.
• Simbolisme: Plagues, besties, trompetes, i segells que representen judici, purificació, i la batalla entre el bé i el mal.

2. Norse - Ragnarök:

• Descripció: En la mitologia nòrdica, Ragnarök és una batalla final que resulta en la mort dels déus com Odin i Thor, i la destrucció del món conegut. Després d'aquest caos, la Terra renéixerà, amb una nova generació de déus i humans.
• Simbolisme: Serpents, llops, i un hivern etern (Fimbulvetr) com a precursors de la destrucció, seguits per la restauració.

3. Mesoamericana - El Cinquè Sol:

• Descripció: Les cultures mesoamericanes, com els asteques, creien en cicles de creació i destrucció, amb el nostre món com el cinquè sol. Cada sol té el seu final apocalíptic, amb el nostre previst per acabar amb terratrèmols.
• Simbolisme: Cada sol té un déu associat i una manera particular de destrucció (aigua, foc, vent, etc.), amb el cinquè sol predient la seva fi per un gran terratrèmol.

4. Zoroastrismo - Frashokereti:

• Descripció: La cosmologia zoroastrista inclou una batalla final entre l'Ahura Mazda (el bé) i Angra Mainyu (el mal), acabant amb la renovació del món (Frashokereti). Els morts ressuscitaran, es realitzarà un judici final, i la Terra serà transformada en un paradís.
• Simbolisme: Foc sagrat, metall fos, i la figura del Saoshyant, un salvador que guiarà la humanitat cap a la redempció.

5. Budisme - Mappō:

• Descripció: En algunes tradicions budistes, especialment en el Japó, el concepte de Mappō descriu una edat de decaïment de la llei de Buda, on la moralitat i la pràctica budista disminueixen, precedint l'arribada de Maitreya, el futur Buda.
• Simbolisme: Decaïment de la dharma, augment del sofriment, i la promesa d'un nou cicle de il·luminació.

6. Egipte Antic - El Llibre de les Portes:

• Descripció: Encara que menys conegut com a narrativa apocalíptica, el Llibre de les Portes descriu un viatge de la barca solar d'Osiris a través de les dotze hores de la nit, simbolitzant la mort i el renéixer del sol, i per extensió, la renovació còsmica.
• Simbolisme: Portes, serps, i la resurrecció d'Osiris com a símbols de mort i renaixement.

7. Judaïsme - Geulah:

• Descripció: La Geulah, o redempció, inclou la vinguda del Messies, la restauració d'Israel, i una era de pau universali. Encara que no és estrictament apocalíptica, implica un canvi dramàtic del món actual a un d'ideal.
• Simbolisme: Reunió dels exiliats, reconstrucció del Temple, i la guerra de Gog i Magog com a precursors de la redempció.

Cada una d'aquestes mitologies no només ofereix una visió sobre el final del món sinó també sobre la natura cíclica de l'existència, la moralitat, i l'esperança en una renovació o salvació del món. Aquestes narratives apocalíptiques sovint serveixen com a metàfores per a la transformació personal i col·lectiva, reflectint les preocupacions i esperances de les cultures que les han creat.