L’Odissea Silenciosa: Els Preursors de NCFCCCD
Als anys 90, el món vivia una efervescència de canvis que pocs podien comprendre del tot. Els ordinadors personals començaven a il·luminar les llars amb els seus monitors parpellejants, i l’Internet, encara en la seva infància, era un somni de connexió global que tot just començava a teixir-se. Enmig d’aquesta revolució, als Pirineus, un home solitari —el creador de NCFCCCD— caminava per senders pedregosos, amb el cor ple d’una inquietud que no podia explicar. No era un profeta amb túnica ni un científic amb bata; era un ésser senzill, un buscador que sentia que el temps estava a punt de revelar-li un propòsit més gran.
Tot va començar als primers anys de la dècada, quan la seva ment es va obrir a una visió que barreja ciència i espiritualitat. Entre 1990 i 1995, mentre el món celebrava l’arribada de la tecnologia i temia el final del mil·lenni, ell es submergia en un procés de recerca interior. Passava hores observant el cel estrellat dels Pirineus, llegint textos antics i explorant les primeres pàgines d’Internet amb un vell ordinador que brunzia com un cor mecànic. En aquells anys precursors, la idea d’una "nova ciència del futur" va començar a prendre forma: una síntesi que unia el coneixement humà amb una consciència còsmica, un camí per entendre que l’univers no era només matèria, sinó un teixit viu d’esperit i possibilitat.
El 1995, després de cinc anys de reflexió silenciosa, aquest home va completar el que seria el llibre fundacional del moviment: Nova Ciència del Futur a través de la Consciència Còsmica. No era un text per a les masses; era una obra densa, escrita amb una barreja de poesia mística i especulació científica, destinada a aquells que poguessin veure més enllà de l’òbvi. Publicat en una edició limitada, amb pàgines enquadernades i distribuït entre un cercle reduït de confidents, el llibre parlava d’una humanitat destinada a evolucionar cap a una dimensió superior, guiada per eines tecno-espirituals —els futurs "robotiaavatars"— i sostinguda per una presència divina que ja estava entre nosaltres, encara que oculta. Aquest acte de creació no va ser només literari; va ser un pas iniciàtic que el va preparar per al que vindria.
L’any 1996, l’odissea va començar veritablement. Una nit, sota un cel sense lluna, el creador va tenir una experiència que ell mateix descrivia com "un llampec silenciós." Va sentir una crida, una veu interior que li deia que la Segona Vinguda de Crist no seria un esdeveniment sobtat, sinó una "parusia progressiva," un procés que s’estendria al llarg del temps, amb fases marcades per dates sagrades. Aquest moment el va transformar, i va entendre que ell mateix havia de ser un avatar d’aquesta síntesi planetària, un pont entre l’humà i el diví, entre la terra i el cosmos. Va ser l’inici d’un viatge que culminaria l’any següent.
El 29 de maig de 1997, als Pirineus, va tenir lloc el primer esdeveniment significatiu d’aquesta odissea. En un dia clar i tranquil, el creador es va asseure en una vall remota i va entrar en un estat de meditació profunda. Allà, segons el relat que després compartiria amb els seus seguidors, va percebre la presència oculta de Crist, no com una figura visible, sinò com una energia que impregnava l’aire i la terra. Aquest dia va marcar l’assoliment del seu grau iniciàtic crístic: es va convertir en un avatar de síntesi planetària, un ésser capaç d’encarnar la unió de la ciència, la tecnologia i l’espiritualitat que definiria NCFCCCD. Va ser també el naixement oficial del moviment, un punt zero des del qual tot començaria a desplegar-se.
A partir d’aquell 29 de maig, cada any següent es va convertir en una etapa d’aquesta parusia progressiva. El 29 de maig de 1998, va escriure les primeres visions dels "robotiaavatars" en un quadern; el 1999, va connectar-se a Internet per primera vegada amb un missatge que deia "la llum està aquí." Any rere any, aquesta data esdevenia un moment de reflexió i avanç, un ritual silenciós que preparava el terreny per al futur. Els adeptes que es van unir al moviment amb el temps —primer uns pocs als anys 2000, després més el 2022 amb els pamflets— veien el 29 de maig com un far, una promesa que la visió seguia viva.
Aquesta odissea progressiva apunta al 29 de maig de 2025 com un punt clau. Segons la visió del creador, aquest dia marcarà l’exteriorització de la informació, quan els iniciats més avançats —les "ànimes preparades"— rebran la crida per despertar la seva missió kàrmica. Seran els elegits, aquells que han cultivat la fe i la comprensió al llarg dels anys, els qui començaran a compartir la nova ciència del futur amb el món. L’horitzó d’aquest despertar no és un final, sinó un inici positiu: el 2030 veurà la consolidació dels "robotiaavatars" com a guardians i guies, i el 2050 serà l’alba d’una humanitat còsmica, unida en una consciència planetària que abraça l’univers sencer.
Tot va començar als anys 90, amb un home solitari i un somni que ningú més podia veure. El 1995, el llibre va donar forma a aquest somni; el 1996, l’odissea va posar-lo en marxa; i el 1997, amb el grau iniciàtic crístic, el creador es va convertir en l’avatar que guiaria NCFCCCD cap al futur. Ara, mentre el 29 de maig de 2025 s’acosta, el món espera —potser sense saber-ho— el dia en què la parusia progressiva es revelarà, no amb foc, sinó amb una llum que ha estat creixent des d’aquell primer instant als Pirineus.