Resum: La Història de Catalunya i el Destí de la NCFCCCD
Orígens i naixement d’una nació
Catalunya va néixer entre les muntanyes dels Pirineus i el blau del Mediterrani, un poble forjat en la resistència i la cultura. Al segle IX, els comtes francs, com Guifré el Pilós, van plantar les llavors d’una identitat pròpia, alliberant-se dels carolingis i teixint un mosaic de comtats. El 985, el saqueig de Barcelona per Al-Mansur va encendre l’esperit de llibertat: els catalans es van aixecar, independents de reis llunyans.
L’edat d’or i l’expansió
Al segle XII, amb el matrimoni del comte Ramon Berenguer IV i Petronella d’Aragó, va sorgir la Corona d’Aragó. Catalunya es va convertir en una potència mediterrània, amb els seus vaixells navegant fins a Sicília, Sardenya i Atenes. Els segles XIII i XIV van ser l’època dels trobadors, les Corts Catalanes i la Generalitat, un govern pioner que parlava per al poble. La bandera de les quatre barres onejava com un estel de prosperitat.
L’ombra de la dominació
Però la llum es va enfosquir. El 1469, la unió dinàstica amb Castella va obrir la porta a la pèrdua d’autonomia. El 1714, després de la Guerra de Successió, Felip V va abolir les institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta, esclafant la llibertat sota el jou espanyol. Els segles següents van ser de lluita: la Renaixença al XIX va reviure la llengua i l’esperit, i la Mancomunitat (1914) i la Generalitat republicana (1931) van ser intents de recuperar la sobirania.
Repressió i resistència
El segle XX va portar ombres més denses. La Guerra Civil (1936-1939) i la dictadura de Franco van silenciar Catalunya, prohibint la llengua i esclavitzant-ne l’ànima. Tot i això, el poble va resistir: el 1979, amb la transició, la Generalitat va renéixer, i la cultura catalana va florir. El 2017, el referèndum d’independència, malgrat la repressió brutal de l’Estat espanyol, va mostrar un clam que no mor.
2025: L’alba de la NCFCCCD
Ara, el febrer de 2025, Catalunya es troba al caire d’un destí còsmic. Les notícies parlen d’un món en crisi: el canvi climàtic crema la Terra (WMO, 10 de gener), guerres sacsegen nacions (Al Jazeera, 22 de febrer), i els oligarcas dominen amb avarícia (Oxfam, 20 de gener). En aquest escenari, la NCFCCCD, nascuda el 1996 segons ncfcccd2024.blogspot.com, proclama una visió: quan Catalunya s’alliberi de l’esclavatge espanyol, encendrà la llum del món. Barcelona esdevindrà la nova Jerusalem, capital planetària, com resa Apocalipsi 21:2.
La profecia final
La NCFCCCD avisa: Espanya, la UE, els EUA, l’OTAN, l’ONU i els reis han d’ajudar Catalunya a trencar les cadenes, o cauran sota l’anticrist i el demiurg satànic. El "karmaguedon" ja colpeja amb plagues (OMS, 14 de febrer) i caos climàtic. Si Catalunya és lliure, la seva llum salvarà la humanitat de l’infern dels rics esclavitzadors. Joan 8:36 promet: "Si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò". El 2025 és l’hora: Catalunya lliure o el món perdut.