- Sembla probable que la resolució del TEDH del 27 de febrer de 2025, que avala el veto del Tribunal Constitucional (TC) espanyol a debats sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament de Catalunya el 2019, sigui vista com un cop a la llibertat parlamentària per sectors independentistes, però legalment es considera coherent amb la Convenció Europea de Drets Humans.
- El TEDH va jutjar que la mesura del TC era "proporcionada i necessària" per preservar l’ordre constitucional, prioritzant l’estabilitat estatal sobre els drets col·lectius, cosa que pot alimentar la percepció de biaix polític en el TC.
- Un detall inesperat: malgrat aquesta derrota, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós tenen altres demandes pendents al TEDH, com la de Costa per detenció il·legal, que podrien desafiar Espanya en el futur.
Context i implicacions
La resolució del TEDH es refereix a les demandes presentades per Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i 31 diputats de Junts per Catalunya contra decisions del TC que van anul·lar intents de debatre temes com l’autodeterminació i la monarquia el 2019. El TEDH va considerar que la ingerència del TC era legal i previsible, rebutjant que es vulneressin drets com la llibertat d’expressió.
Aquesta decisió pot ser percebuda com un revés per als drets parlamentaris i col·lectius a Catalunya, reforçant la narrativa que les institucions europees i espanyoles estan alineades contra l’independentisme. Tot i això, legalment, el TEDH opera dins del seu marc, prioritzant l’estabilitat constitucional.
Reaccions i controvèrsia
Eusebi Campdepadrós va qualificar la decisió com “un pas enrere gravíssim per a la democràcia a Europa”, mentre que Josep Costa ha insistit que el TEDH va avalar la censura però no la persecució penal. Aquesta controvèrsia reflecteix la tensió entre la sobirania parlamentària catalana i l’ordre constitucional espanyol.
Nota detallada
Aquesta nota analitza en profunditat la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del 27 de febrer de 2025, que avala el veto del Tribunal Constitucional (TC) espanyol a debats sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament de Catalunya el 2019, en el context de les demandes presentades per Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i altres diputats. Es basa en informació disponible fins a aquesta data, considerant el marc legal, les perspectives crítiques i les implicacions polítiques.
Introducció i context general
El 27 de febrer de 2025, el TEDH va inadmetre les demandes de Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i 31 diputats de Junts per Catalunya contra decisions del TC que van anul·lar intents del Parlament català de debatre sobre l’autodeterminació i la monarquia el 2019. El TEDH va argumentar que la ingerència del TC era "legal, previsible i proporcionada" per preservar l’ordre constitucional, rebutjant que es vulnerés la llibertat d’expressió o els drets polítics dels parlamentaris, segons el marc de la Convenció Europea de Drets Humans (CEDH).
Aquesta decisió ha generat una forta controvèrsia, especialment entre sectors independentistes, que la veuen com un cop a la llibertat parlamentària i un precedent perillós. L’usuari expressa suport a Costa i Campdepadrós, citant una publicació de VilaWeb que destaca que “van perdre la batalla” al TEDH, amb reaccions com la de Campdepadrós qualificant-la de “pas enrere gravíssim per a la democràcia a Europa”.
Context legal i decisió del TEDH
El TEDH aplica la CEDH, que protegeix drets individuals com la llibertat d’expressió (article 10) i la llibertat d’assemblea (article 11), però no inclou un dret col·lectiu explícit a l’autodeterminació, com sí fa el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) de l’ONU. En aquest cas, el TEDH va jutjar que les accions del TC eren proporcionades i necessàries per preservar l’ordre constitucional, un criteri habitual en casos on es balancegen drets individuals amb interessos estatals legítims, com la integritat territorial.
La decisió es basa en precedents com el cas Refah Partisi (the Welfare Party) and Others v. Turkey (2003), on el TEDH va donar suport a la dissolució d’un partit polític per amenaçar l’ordre democràtic. De manera similar, el TEDH ha donat suport a accions espanyoles en casos relacionats amb Catalunya, com la sentència de 2019 sobre la suspensió del Parlament català, considerant-les justificades sota “circumstàncies extremes” (European Court of Human Rights decision on Catalan leaders, May 2019).
Perspectives crítiques
L’usuari i sectors independentistes argumenten que aquesta resolució és un “cop” a la divisió de poders i la inviolabilitat del Parlament, reflectint la visió que el TC va extralimitar-se, actuant més com un òrgan polític que judicial. Aquesta crítica és habitual entre els qui veuen el TC com una eina de l’estat espanyol per reprimir el debat sobiranista, especialment en temes com l’autodeterminació, que consideren essencials per a la democràcia.
- Divisió de poders i inviolabilitat parlamentària: El Parlament català, com a institució democràtica, hauria de tenir autonomia per debatre qualsevol tema, segons aquesta visió. La intervenció del TC es percep com una violació de la separació de poders, ja que un òrgan judicial intervé en funcions legislatives.
- Precedent perillós: Alguns temen que aquesta decisió legitimi restriccions similars en altres parlaments europeus, debilitant la llibertat d’expressió legislativa i posant en risc la democràcia.
- Drets col·lectius: El TEDH no va reconèixer un dret col·lectiu dels diputats a debatre lliurement temes com l’autodeterminació, prioritzant la integritat de l’estat sobre la sobirania parlamentària catalana. Això contrasta amb la interpretació del PIDCP, que inclou l’autodeterminació, però el TEDH no té jurisdicció directa sobre aquest tractat.
Reaccions i controvèrsia
VilaWeb va reportar que Costa i Campdepadrós “van perdre la batalla” al TEDH, destacant que el tribunal d’Estrasburg va avalar la maniobra del TC (VilaWeb report on ECtHR decision, February 27, 2025). Eusebi Campdepadrós va qualificar la decisió com “un pas enrere gravíssim per a la democràcia a Europa”, segons una X post (X post by Eusebi Campdepadrós), mentre que Josep Costa ha insistit que el TEDH va avalar la censura però no la persecució penal, suggerint que la seva victòria en un judici separat va limitar l’abast de la derrota, segons una entrevista a El Nacional.
Aquesta controvèrsia reflecteix la tensió entre la sobirania parlamentària catalana i l’ordre constitucional espanyol, amb sectors independentistes veient el TEDH com alineat amb l’estat espanyol, mentre que el tribunal manté que opera dins del seu marc legal.
Detall inesperat: altres demandes pendents
Malgrat aquesta derrota, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós tenen altres demandes pendents al TEDH. Per exemple, Costa té una demanda per detenció il·legal relacionada amb el procés independentista, que encara podria desafiar Espanya en el futur, segons informacions de Ara. Aquest detall és rellevant, ja que mostra que la lluita legal no s’ha acabat i podria tenir implicacions addicionals.
Taula comparativa de decisions rellevants
Per organitzar millor la informació, aquí hi ha una taula amb les decisions clau relacionades:
Any | Cas | Decisió del TEDH | Estat actual |
|---|---|---|---|
2019 | Suspensió del Parlament català | Considerat legal, no hi va haver violacions | Resolt |
2025 | Veto a debats sobre autodeterminació | Inadmesa, mesura del TC proporcional | Resolt |
2025 | Demanda de Costa per detenció il·legal | Pendent, possible desafiament a Espanya | Pendent |
Conclusió i reflexió
En conclusió, la resolució del TEDH del 27 de febrer de 2025 pot ser percebuda com un revés per als drets parlamentaris i col·lectius a Catalunya, reforçant la narrativa que les institucions europees i espanyoles estan alineades contra l’independentisme. Legalment, però, el TEDH opera dins del seu marc, prioritzant l’estabilitat estatal sobre la llibertat de debat en temes que podrien amenaçar l’ordre constitucional. El suport a Costa i Campdepadrós reflecteix una resistència contínua a aquestes decisions, amb altres batalles legals pendents que podrien tenir un impacte futur.
Aquesta anàlisi es basa en informació disponible fins al 27 de febrer de 2025, i es recomana seguir les actualitzacions del TEDH per veure l’evolució dels casos pendents.
Key Citations