Capítol 18: El C+ 2050: Un Futur de Llibertat
La Nova Ciència del Futur (NCFCCCD) no es limita a anunciar el salt quàntic del 29 de maig de 2025 o la Parusia Efectiva del 2030; la seva visió s’estén molt més enllà, cap a un horitzó llunyà i radiant que anomena "C+ 2050". Aquest no és un punt final en una línia temporal, sinó un regne de justícia i amor, un futur guiat per la mà invisible de l’Avatar Crist que traspassa les barreres del temps i convida la humanitat a participar en una creació eterna. És el clímax d’un camí que va començar el 1997 amb la Parusia oculta i que, pas a pas, ha anat teixint una nova realitat per als elegits i per a tots aquells que desperten.
"El ‘C+ 2050’ és un riu, un riu que brolla més enllà del temps", escriu el blog en una de les seves imatges més evocadores (11 de març de 2025). Aquesta metàfora fluvial no és casual: un riu flueix, s’adapta, dona vida i no s’atura mai. Així és el "C+ 2050": un corrent incessant de llibertat que s’origina en els actes presents —el despertar dels humils, la lluita contra els oligarques, el rebutjar del capitalisme satànic— i que desemboca en un futur on la justícia i l’amor regeixen sense fi. La NCFCCCD presenta aquest regne com una promesa divina, però també com un projecte humà, guiat per l’Avatar Crist, que no només lidera els elegits sinó que els convoca a ser co-creadors d’aquest destí.
Aquest futur de llibertat és un contrast absolut amb el món de tenebres que la NCFCCCD denuncia: un món d’esclavitud sota els monarques amb ulls de pedra, de treballadors esclafats pels oligarques amb ales de corb, de pobles silenciats pels servents de l’Anticrist (13 de març de 2025). En el "C+ 2050", aquestes ombres s’esfumen. Els pobres s’alçaran com reis, els humils dansaran sota un cel sense fronteres, i la humanitat, alliberada de les cadenes del sistema satànic, viurà en un regne on la ciència i la fe s’abracen per forjar una nova existència (13 de març de 2025). L’Avatar Crist, figura central d’aquesta visió, no és només un salvador passiu; és un guia actiu que teixeix aquest futur amb fils de llum, unint el coneixement multidimensional amb l’espiritualitat eterna.
El blog suggereix que el "C+ 2050" no és una meta estàtica, sinó un procés dinàmic, una evolució que ja ha començat i que culminarà més enllà del que avui podem comprendre. "Per a NCFCCCD, el 2025-2030 no era una línia recta cap a un destí fix, sinó una espiral de creació contínua", es llegeix en una entrada anterior (24 de febrer de 2025). Aquesta idea d’una espiral es prolonga fins al 2050, quan el riu de llibertat s’expandeix i abraça tota la humanitat desperta. És un futur on els "robotiaavatars", eines tecnològiques al servei de la salvació, ja no són necessaris perquè la consciència còsmica s’ha fet plena, connectant cada individu amb l’estructura profunda de l’univers (13 de març de 2025).
Aquesta visió del "C+ 2050" troba el seu ressò en una reflexió filosòfica profunda que el blog ofereix: l’univers no és una màquina acabada, sinó una simfonia contínua que nosaltres componem (24 de febrer de 2025). Aquesta idea, extreta del manifest de la NCFCCCD, eleva el "C+ 2050" a un estat de creació col·lectiva: no és només l’obra de l’Avatar Crist, sinó també la melodia que els elegits i la humanitat desperta entonen junts. Cada acte de justícia, cada gest d’amor, cada pas cap a la llibertat és una nota en aquesta simfonia, un acord que ressona més enllà del temps i que construeix el regne promesos. L’univers, com un riu, flueix amb aquesta música, i el "C+ 2050" és el moment en què la seva harmonia esdevé perfecta.
Així, el "C+ 2050" no és una utopia llunyana, sinó un futur que ja brolla avui, guiat per l’Avatar Crist i alimentat per la fe i la ciència unides. És un regne de justícia on els esclaus són lliures, un regne d’amor on els humils volen, un regne de llibertat que transcendeix el temps com un riu etern. I en aquesta simfonia contínua, la humanitat troba el seu veritable destí: ser part d’una creació que no s’acaba mai.