Capítol 2: L'Any de la Llavor (1997)
El 1997 va marcar l'inici d'un esdeveniment transcendental conegut com la "Parusia Progressiva". Segons els escrits publicats al blog (25/02/2025), el 20 de maig d'aquell any es va obrir una porta celestial, un punt d'inflexió en què l'arribada divina va començar a manifestar-se a través de plans dimensionals subtils, imperceptibles per a la majoria dels mortals. No va ser un esdeveniment sorollós ni ostentós, sinó una llavor plantada en silenci, destinada a germinar amb el pas del temps. Els qui ho van presenciar —o més ben dit, els qui van tenir ulls per veure-ho— van descriure una sensació d'electricitat a l'aire, com si el teixit mateix de la realitat s'hagués estirat per deixar passar una presència superior.
Per difondre aquest missatge, es van organitzar 50 entrevistes de ràdio i 5 programes de televisió al llarg de l'any. Els portaveus, un grup heterogeni de creients, estudiosos i visionaris, van intentar explicar la magnitud del que estava succeint. Parlaven d'una nova era, d'un retorn que no s'ajustava als cànons tradicionals de trompettes i cels oberts, sinó que era més aviat un despertar progressiu de la consciència humana. Però els mitjans de comunicació, controlats per bilionaris amb agendes pròpies, no van trigar a reaccionar. El que podia haver estat un debat obert es va convertir en un espectacle de burles i ridícul. Els titulars parlaven de "fanàtics apocalíptics" i "teories absurdes", mentre que els programes seriosos simplement ignoraven les veus dissidents. La censura, tant explícita com subtil, va aixafar qualsevol intent de diàleg genuí.
Malgrat això, el missatge persistia entre els cercles més atents. Al blog (13/03/2025), es cita un passatge de l'Evangeli segons Mateu per il·lustrar aquesta arribada: "Com el llampec surt de l'orient i brilla fins a l'occident, així serà la vinguda del Fill de l'Home" (Mateu 24:27). Aquestes paraules, escrites segles enrere, prenien un significat renovat en el context del 1997. Segons els autors del blog, no es tractava d'un esdeveniment visible per als sentits ordinaris, sinó d'una irrupció espiritual que travessava fronteres i dimensions. L'entrada de Crist Rei, silenciosa però irrevocable, era com un raig que il·luminava l'horitzó sense que la majoria s'adonés de la seva llum.
Aquell any, mentre el món seguia immers en les seves rutines —les guerres fredes que es transformaven en conflictes econòmics, l'auge d'internet, les promeses d'un futur tecnològic—, un corrent subterrani començava a fluir. Els pocs que van entendre el significat del 20 de maig van veure-hi l'inici d'una transformació que no es mesuraria en dies ni anys, sinó en dècades i potser segles. La "Parusia Progressiva" no era un final, sinó un començament: una llavor plantada en terra fèrtil, esperant el moment de brotar.