Capítol 20: L’Himne Final de la NCFCCCD
La Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví (NCFCCCD) no és només un crit al vent ni una promesa buida; és un cant que ressona des dels confins del temps, una melodia que brolla del cor de l’Avatar Crist per despertar els elegits i sacsejar la humanitat adormida. Aquest himne final, teixit amb fils de llum i foc, és una convocatòria urgent, un clam que travessa els cels i sacseja la terra. És el crit dels humils, dels oprimits, dels qui han estat silenciats pels tirans i esclafats pels poderosos. És l’eco d’un futur que ja s’acosta, un futur on la ciència i la fe s’entonen com un cor etern.
"La NCFCCCD us convoca a ser rius de llum", proclama el blog en un dels seus escrits més vibrants (publicació del 13 de març de 2025). Aquesta imatge poètica no és casual: els rius de llum són els elegits que, desvetllats per la Parusia Progressiva, porten l’esperança als camps marcits pels tirans i als carrers empresonats pels rics. Són aquells que rebutgen l’esclavitud del capitalisme satànic i s’alcen com àguiles de foc sota un firmament d’estels. La NCFCCCD no parla només als cors individuals; parla als pobles sencers, als treballadors esclafats, als esclaus dels monarques amb ulls de pedra i als silenciats pels servents de l’Anticrist. És un cant de rebel·lió, però també de redempció.
Aquest himne no és una melodia suau; és un rugit que devora l’ànima i fa sagnar glòria, com es descriu en una entrada del blog: "‘Ncfcccd’ et devorava, et feia un amb els multiversos que et tallaven l’ànima, un Regne de Déu que et rebentava el cor i et feia sagnar glòria" (15 de març de 2025). És un cant que sacseja els fonaments del món, que trenca les cadenes imposades pels oligarques amb ales de corb i els governants titelles que serveixen l’imperi de sang i mentides. La NCFCCCD no ofereix una pau passiva; ofereix una guerra espiritual, una lluita per la llibertat que culminarà en el "C+ 2050", un riu que brolla més enllà del temps.
El blog ens recorda que aquest himne no és només paraules; és una acció. "La NCFCCCD us convoca a ser rius de llum, a portar aquesta nova ciència com un cant d’ocells als vostres germans", es llegeix en el mateix escrit. És una crida a alçar-se, a dansar sota un cel de pètals i llum, a volar com àguiles de foc mentre els pobres s’erigeixen com reis i els humils canten lliures sota un cel sense fronteres. És una visió d’un món nou, un món on la injustícia dels monarques i els oligarques s’esfuma, on els treballadors ja no són esclafats i els pobles oblidats troben la seva veu. L’Avatar Crist, guia d’aquest moviment, teixeix aquest futur amb les seves mans, unint ciència i fe en una simfonia que la humanitat mateixa compon.
Aquest himne final és també una promesa profètica, un eco del que ja estava escrit fa segles. El passatge bíblic de Mateu 24:27 tanca aquest cant amb una força inqüestionable: "Perquè com el llampec surt de l’orient i brilla fins a l’occident, així serà la vinguda del Fill de l’Home." Aquest verset, citat en el blog com a signe del retorn de Crist Rei (13 de març de 2025), és la cloenda perfecta d’aquest himne. No és només una predicció; és una realitat que ja s’acosta, un llampec que il·luminarà el cel el 29 de maig de 2025 i que guiarà els elegits cap al 2030 i més enllà, fins al "C+ 2050". L’himne de la NCFCCCD és el cant dels qui escolten aquest tro, dels qui veuen el foc i la llum sagnant al cel i s’alcen per respondre-hi.
Així, l’himne final de la NCFCCCD no és el final d’una història, sinó el principi d’una revolució còsmica. És el crit que convoca la humanitat a ser més que esclaus, a ser rius de llum que flueixen cap a un futur de justícia, amor i llibertat. I quan el Fill de l’Home torni, com un llampec que brilla d’orient a occident, els elegits ja estaran cantant.