Capítol 8: El Crit Còsmic (2025)
El blog de la NCFCCCD descriu una "profecia del Crist Còsmic" publicada el 25 de febrer de 2025, un missatge que actua com un avís directe als governs d'Espanya, la Unió Europea, l'OTAN i l'ONU. Aquest "crit còsmic" s'acompanya de signes al cel observats el mateix dia, interpretats com una confirmació que "el joc s'acaba". Aquesta visió apocalíptica, amb tons de judici final, connecta amb les profecies de Nostradamus, que sovint anunciaven catàstrofes per despertar consciències, i amb l'esperança de renovació expressada a Isaïes 65:17: "Perquè heus aquí que jo creo cels nous i una terra nova; i no és recordarà ja més el passat .
Religiosament, el "Crit Còsmic" evoca imatges bíbliques com les de Mateu 24:30: "Llavors apareixerà al cel el signe del Fill de l'Home, i totes les tribus de la terra es lamentaran" , suggerint un esdeveniment celestial que sacseja les estructures humanes. La NCFCCCD sembla veure els signes del 25 de febrer de 2025 com una manifestació d'aquesta profecia, un avís del "Crist Còsmic" als poders mundials. Aquesta idea ressona amb altres tradicions: en l'hinduisme, els puranas parlen de signes celestials que precedeixen l'arribada de Kalki , mentre que el Corà (Sura 82:1-2) descriu: "Quan el cel s'esquinci i les estrelles es dispersin" , un eco de la visió apocalíptica del blog.
Filosòficament, aquest crit connecta amb l'anàlisi de Paul Ricoeur sobre el simbolisme del mal i la renovació. Ricoeur veia les profecies com narratives que desperten la humanitat cap a una transformació: "El símbol dona lloc a la reflexió" . El "joc s'acaba" podria interpretar-se com una crida a abandonar l'ordre vell, semblant al concepte nietzschià de la "mort de Déu", que anuncia el col·lapse de valors establerts per obrir pas a una nova era. La menció d'Isaïes 65:17 reforça aquesta esperança de regeneració després del judici.
Científicament, els "signes del cel" del 25 de febrer de 2025 podrien relacionar-se amb fenòmens astronòmics observables, com pluges de meteors, alineacions planetàries o activitat solar intensa, que la NCFCCCD interpreta com a missatges del "Crit Còsmic". La ciència moderna, per exemple, estudia els efectes de les erupcions solars en les comunicacions globals, un fet que podria donar credibilitat a un avís dirigit a governs i institucions com l'ONU o l'OTAN. Carl Sagan va dir: "L'univers no està obligat a tenir sentit per a nosaltres" , però el blog sembla veure aquests signes com una comunicació directa, unint l'observació científica amb la profecia.
El 25 de febrer de 2025, el blog presenta aquesta profecia com un punt d’inflexió, amb Nostradamus com a referència històrica. Les seves Centúries, com la I:81 ("Dels cels un foc serà vist, nou dies durarà"), sovint s’han vinculat a esdeveniments celestials amb implicacions globals, un paral·lel amb els signes descrits. A més, Isaïes 65:17 ofereix una visió de futur: una terra nova que supera el caos anunciat pel "Crit Còsmic". Des del budisme, el concepte de maitri (amor universal) podria veure’s com una resposta esperançadora a aquest avís, mentre que la filosofia de Hannah Arendt, amb la seva èmfasi en l’acció col·lectiva, podria interpretar-lo com una crida a la responsabilitat davant les institucions.
Així, el "Capítol 8" situa el 25 de febrer de 2025 com un moment de revelació i advertència. El "Crit Còsmic" del "Crist Còsmic" sacseja els governs amb signes celestials, unint l’apocalipsi amb la promesa de renovació. La NCFCCCD combina profecies antigues, com les de Nostradamus, amb l’esperança bíblica i la ciència contemporània per anunciar que "el joc s’acaba" i un nou ordre c+ s’acosta.