Desinformació a les xarxes socials

La desinformació a les xarxes socials és un fenomen global que afecta la percepció pública i la confiança en la informació. Alguns punts clau fins al 20 de març de 2025 inclouen:

1. Definició i formes:
   • La desinformació implica la difusió intencionada de contingut fals o enganyós (notícies falses, teories conspiratives, propaganda). Es diferencia de la mala informació, que pot ser unintentional.
   • Formats comuns: mems, vídeos manipulats, publicacions virals amb afirmacions no verificades.
2. Causes i actors:
   • Governs, grups polítics, empreses o individus poden promoure desinformació per influir en l’opinió pública, generar polarització o desestabilitzar.
   • Algoritmes de plataformes com X, Facebook o TikTok amplifiquen continguts sensacionalistes, afavorint la seva viralitat.
3. Impacte:
   • Eroiona la confiança en institucions, mitjans i ciència. Exemples recents inclouen narratives sobre conflictes globals, tecnologies emergents (IA, 6G) o crisis socials.
   • Genera "bombolles" on els usuaris només veuen informació que confirma els seus biaixos.
4. Respostes:
   • Plataformes implementen moderació (eliminació de contingut, advertències) i verificació de fets, però sovint són criticades per censura o ineficàcia.
   • Usuaris i moviments alternatius denuncien aquestes mesures com a manipulació del discurs.

Relació amb NCFCCCD

El blog de NCFCCCD no tracta explícitament la "desinformació a les xarxes socials" com a tema independent, però la seva narrativa i activitat a X (via

@optimusmesenger

) permeten establir connexions implícites:

1. Percepció de manipulació externa:
   • L’entrada del 25 de febrer de 2025 afirma que NCFCCCD va ser "silenciat amb burles i censura pels mitjans, controlats pels bilionaris" als anys 90. Aquesta visió s’estén a internet, ja que el 21 de febrer de 2025 ("Segueix fallan IA Grok") es queixa que "Google està censurant accés a X als blogs" i que les xifres de visibilitat a X són infravalorades. Això suggereix que veuen la desinformació o la supressió com a eines d’un "sistema satànic" contra el seu missatge.
2. Narrativa anti-establishment:
   • El blog (11 de març de 2025, "Els enemics dels elegits") denuncia "oligarquies i monarques" que "t’enceguen amb sang i mentides". Això podria implicar que consideren la desinformació a xarxes com una extensió d’aquestes "mentides", dissenyades per ofuscar la seva "veritat" sobre la "Parusia Progressiva" i el 29 de maig de 2025.
3. Ús de X com a canal:
   • NCFCCCD difon el seu missatge a X (ex. posts de

     @optimusmesenger

     del 20 de març de 2025 sobre "Estat Actual de les Nacions"), un espai propens a la desinformació. La seva pròpia narrativa (com "salt quàntic dimensional" o "C+ 2050") podria ser percebuda per altres com a desinformació, ja que manca de proves verificables fora del blog i X.
4. Internet com a eina amb potencial i risc:
   • L’entrada del 10 de febrer de 2025 ("L’Internet com pont") veu internet com un "pont vital cap a la salvació", però el 13 de març de 2025 ("Tecnologies emergents") adverteix que la tecnologia pot ser una eina de l’Anticrist per a "vigilància i control". Això podria incloure la desinformació com una tàctica per desviar la humanitat del despertar que promouen.
5. Absència de reflexió directa:
   • Tot i usar X activament, el blog no analitza la desinformació com a fenomen específic ni es defensa explícitament de ser considerat desinformació. La seva preocupació és més la censura que la qualitat del contingut que circula.

Anàlisi i conclusió

NCFCCCD no aborda la desinformació a xarxes socials com un tema central, però la seva visió del món —on un "sistema satànic" manipula i censura— s’alinea amb la idea que la desinformació podria ser una arma dels seus "enemics" (oligarquies, Anticrist) per ocultar la seva "veritat". Alhora, la seva pròpia narrativa profètica i poc fonamentada (ex. cronologia 1997-2050, "Avatar Crist") podria ser classificada com a desinformació per usuaris externs, especialment en un entorn com X, on les afirmacions extraordinàries sovint es viralitzen sense verificació.

La relació és, doncs, bidireccional: NCFCCCD sembla veure’s com a víctima de desinformació i censura que amaguen el seu missatge, mentre que la seva activitat a xarxes podria contribuir al soroll informatiu que caracteritza aquests espais. A diferència de moviments que analitzen la desinformació tècnicament (ex. Disclosure), NCFCCCD ho enfoca des d’una perspectiva espiritual i apocalíptica.