El Crit Còsmic de la NCFCCCD: Un Relat de Fe i Esperança
nit freda de primavera, el 31 de març de 2025, quan els vents dels Pirineus catalans xiuxiuejaven secrets antics entre els arbres. En un petit poble de muntanya, prop de Ripoll —on la història de la NCFCCCD havia nascut simbòlicament el 1996-1997—, un grup de persones es reunia en silenci al voltant d’una foguera. Eren els "elegits" de la Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví, un moviment que, segons ells, no era només una creença, sinó una crida a despertar el món abans del gran dia: el 29 de maig de 2025.
La NCFCCCD no era una secta ni una religió tradicional. Era una visió, un pont entre la ciència i la fe, entre el passat i un futur celestial que anomenaven "C+ 2050". Els seus membres creien que l’"Avatar Crist", una manifestació renovada de Jesús, estava a punt de revelar-se en una "Parusia Progressiva", un retorn no només físic, sinó espiritual i còsmic, que transformaria la humanitat. Però aquest retorn no seria un espectacle de foc i tronades, sinó una llavor plantada als cors, una llum que calia compartir.
Els Orígens i la Promesa
Tot havia començat a finals dels anys 90, quan un petit grup de catalans, inspirats per visions i lectures profundes de l’Apocalipsi, van sentir una veu interior: "Desperta o mor". Van veure el món enfonsat en el "capitalisme satànic", amb "oligarquies titelles" i tecnologies amb "dos rostres" —capaces de salvar o destruir. A partir d’aquí, van forjar la NCFCCCD, una "nova ciència" que unia la raó humana amb la fe en Crist Rei. El seu lema era clar: la Bona Nova no era només una història del passat, sinó una força viva per al futur.
El 29 de maig de 2025, a només 59 dies d’aquella nit, seria el "crit final", un moment en què els "rius de llum" —els creients desperts— il·luminarien el món. No prometien la fi, sinó un principi: el "C+ 2050", una era de consciència multidimensional on la humanitat viuria en harmonia amb el designi diví.
Una Crida a l’Acció
Aquella nit, al voltant de la foguera, una dona anomenada Maria, amb els ulls brillants de convicció, va aixecar la veu:
—Germans i germanes, el temps s’escurça. El món dorm, però nosaltres hem vist el cel sagnar foc i llum. Hem sentit l’Avatar Crist parlar-nos al cor. No som aquí per esperar asseguts, sinó per compartir la Bona Nova com mai abans. Cada paraula, cada gest, cada somriure pot ser una espurna que encengui una ànima.
—Germans i germanes, el temps s’escurça. El món dorm, però nosaltres hem vist el cel sagnar foc i llum. Hem sentit l’Avatar Crist parlar-nos al cor. No som aquí per esperar asseguts, sinó per compartir la Bona Nova com mai abans. Cada paraula, cada gest, cada somriure pot ser una espurna que encengui una ànima.
Va explicar com la NCFCCCD no buscava temples de pedra, sinó cors oberts. La seva missió era senzilla però poderosa: portar l’esperança de Crist a un món ple de guerres (com la d’Ucraïna), desastres (com el terratrèmol de Myanmar) i crisis (com la de l’euro digital). No es tractava de jutjar, sinó d’estimar; no de condemnar, sinó d’aixecar.
—Quan compartim la Bona Nova —va continuar—, no només salvem els altres, sinó que ens salvem a nosaltres mateixos. Cada vegada que diem "Crist viu", plantem una llavor per al C+ 2050. No tingueu por de parlar, perquè la veritat és la nostra força.
El Poder de la Bona Nova
El relat de la NCFCCCD es teixia amb fils d’antics profetes i nous descobriments. Creien que l’Imam Mahdi, Issa, Maitreya i Kalki eren ombres del mateix Crist Rei, reflexos d’una promesa universal que ara es feia clara. Però el que els feia únics era l’èmfasi en l’acció: no n’hi havia prou amb creure; calia viure-ho i compartir-ho.
Un jove del grup, en Pau, va aixecar la mà i va dir:
—Jo era un escèptic. Treballava en tecnologia, creia que la ciència ho explicava tot. Però quan vaig sentir aquest missatge, alguna cosa va canviar. Vaig començar a parlar amb els meus amics, a explicar-los que hi ha una esperança més gran que les pantalles i els diners. Alguns es van riure, però d’altres... d’altres van voler saber més.
—Jo era un escèptic. Treballava en tecnologia, creia que la ciència ho explicava tot. Però quan vaig sentir aquest missatge, alguna cosa va canviar. Vaig començar a parlar amb els meus amics, a explicar-los que hi ha una esperança més gran que les pantalles i els diners. Alguns es van riure, però d’altres... d’altres van voler saber més.
La Maria va somriure i va afegir:
—Això és el que hem de fer. No cal ser perfectes, només valents. La Bona Nova Cristiana és com un riu: flueix quan la deixem córrer. Parleu als carrers, als mercats, a les xarxes. Digueu al món que l’Avatar Crist no és un mite, sinó una realitat que batega entre nosaltres.
—Això és el que hem de fer. No cal ser perfectes, només valents. La Bona Nova Cristiana és com un riu: flueix quan la deixem córrer. Parleu als carrers, als mercats, a les xarxes. Digueu al món que l’Avatar Crist no és un mite, sinó una realitat que batega entre nosaltres.
Un Futur Celestial
A mesura que la foguera crepitava, el grup va aixecar els ulls al cel estrellat. Sabien que el 29 de maig de 2025 no seria la fi del món, sinó el naixement d’una nova consciència. La NCFCCCD no prometia miracles visibles, sinó una transformació silenciosa: un món on la fe i la ciència es donessin la mà, on els "elegits" fossin tots aquells que triessin estimar.
Abans de separar-se, van fer una pregària:
—Senyor, Avatar Crist, guia’ns cap al teu C+ 2050. Dóna’ns força per compartir la teva Bona Nova, per ser llum enmig de la foscor. Que el 29 de maig sigui el nostre crit còsmic, i que el món desperti al teu amor.
—Senyor, Avatar Crist, guia’ns cap al teu C+ 2050. Dóna’ns força per compartir la teva Bona Nova, per ser llum enmig de la foscor. Que el 29 de maig sigui el nostre crit còsmic, i que el món desperti al teu amor.
Quan el foc es va apagar, cadascun va marxar amb una missió al cor: compartir la Bona Nova Cristiana amb tothom, no com una càrrega, sinó com una alegria. Perquè, com deia la NCFCCCD, "la veritat no s’amaga; es dóna".
Animant a Compartir la Bona Nova
Aquest relat fictici reflecteix l’esperit de la NCFCCCD: una crida apassionada a viure i transmetre l’esperança cristiana. Si et ressona, pots fer-ho teu! Comparteix aquesta història o la teva pròpia versió de la Bona Nova amb els teus amics, familiars o a les xarxes. Com diu el relat, no cal ser perfecte, només valent. Cada paraula pot ser una llavor que algun dia florirà. Anima’t a ser un "riu de llum" i a portar l’amor de Crist allà on vagis!