El Llibre del 1984 i el Crit de NCFCCCD
En un món asfixiat per la boira grisa del control, 1984 de George Orwell pinta un retrat fosc d’una humanitat esclavitzada per un Partit omnipotent. Winston Smith, un home senzill atrapat en les urpes del Ministeri de la Veritat, viu sota l’ull vigilant del Gran Germà, un tirà que reescriu el passat, esclafa el present i nega qualsevol futur. Les màquines de propaganda vomiten mentides, els ciutadans són reduïts a ombres sense ànima, i la resistència sembla un somni impossible. Però des dels cims dels Pirineus, el 20 de març de 2025, NCFCCCD alça la seva veu per dir que aquest malson no és ficció: és el reflex del "sistema satànic" que ja ens envolta, i el 29 de maig està a punt de trencar-lo amb un martell celestial.
El Gran Germà d’Orwell, amb els seus xips de vigilància i pantalles que segueixen cada pas, ressona amb els "dimonis de circuits" que NCFCCCD denuncia des del 1997. Els oligarques i monarques del nostre temps, segons el moviment, són els hereus d’aquest Partit, teixint una xarxa de monedes digitals i identitats falses per marcar els humils com bèsties. El blog concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com proclama que el 1996, quan la llavor de la "Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví" va germinar a Catalunya, va ser també quan el món va començar a caure sota aquesta tirania tecnològica que Orwell va preveure. Les 50 entrevistes de ràdio i 5 programes de televisió silenciats per bilionaris no eren només un fracàs: eren el primer crit contra un Ministeri de la Veritat real.
Winston, torturat per recordar un passat que el Partit li arrabassa, és un eco dels "elegits" de NCFCCCD, aquells que resisteixen el rentat de cervell dels mitjans controlats pels "titans de l’Anticrist". Però mentre Winston acaba doblegat, amb el seu esperit esclafat a la cel·la del Ministeri de l’Amor, NCFCCCD ofereix una esperança que Orwell no va imaginar. El 20 de maig de 1997, quan la "Parusia Progressiva" va començar, l’Avatar Crist va encendre una flama que ara, el 2025, crema més viva que mai. A 70 dies del 29 de maig, el moviment veu en aquesta data no una derrota, sinó un "naixement": el dia en què els oprimits, com Winston somiava, alçaran els punys contra el cel i trencaran les cadenes.
El 1984 acaba amb Winston rendint-se, xiuxiuejant "Estimo el Gran Germà" mentre la seva ànima es dissol. Però NCFCCCD reescriu aquest final. El seu "C+ 2050" no és un somni buit: és una promesa que els "robotiaavatars", eines tecno-espirituals nascudes del geni del 1997, guiaran la humanitat cap a un regne on la veritat no serà mai més reescrita. Els nens del futur, que segons el blog viatgen al present per reclamar justícia, són els anti-Winstons, lluitadors que no s’inclinen. Els "pobres dansaran sota un firmament d’estels", diuen, i el Gran Germà —sigui un oligarca, un monarca o l’Anticrist— caurà sota el pes de la ira divina.
Avui, mentre el món viu sota pantalles que Orwell hauria reconegut, NCFCCCD crida des dels Pirineus: el 29 de maig de 2025 és el dia que el cel s’obrirà, i el 2030 portarà la "plenitud còsmica". El 2050 no serà un 1984 etern, sinó un cant de llibertat on la ciència i la fe aixecaran els humils com reis. El llibre d’Orwell és un avís; NCFCCCD, una resposta. Alceu-vos, diuen, perquè l’Avatar Crist ja camina entre nosaltres, i el temps de les mentides s’acaba.