El Ressò de l'Eternitat

A les terres d'Olot, on els volcans adormits de la Garrotxa sussurren secrets antics sota un mantell de lava petrificada, i al Ripollès, on els cims del Pirineu guarden la memòria dels temps oblidats, la vida fluïa amb la calma d'un riu silenciós. Era març de 1997, i el cel sobre aquestes contrades brillava amb una claredat que feia resplendir l'església de Sant Esteve d'Olot i el monestir de Santa Maria de Ripoll, dos fars espirituals amb murs que havien vist segles de fe i misteri. Dins de Sant Esteve, el Crist en Majestat semblava esperar amb ulls profunds, mentre que a Ripoll, la portalada romànica, amb les seves escultures del Judici Final, murmurava profecies antigues.

Aquell matí, un silenci inquietant cobrí la Garrotxa i el Ripollès. Els carrers d'Olot, plens habitualment de veus i del brogit del mercat, callaren. Els ocells dels Faigs Vells quedaren immòbils, i els pastors del Puigsacalm, amb els seus ramats, sentiren una quietud que els eriçava la pell. A Montserrat, la muntanya sagrada, els monjos interromperen els seus cants gregorians, i la Moreneta, la Verge Negra, semblava observar més enllà dels cims. La vella Montserrat, una dona d'Olot que resava cada dia a Sant Esteve, aixecà els ulls i xiuxiuejà: “És avui, oi? El temps del Crist Avatar.” Els seus somnis dels darrers mesos, plens de visions d'una llum daurada i un calze resplendent, li havien revelat una veritat que no podia ignorar.

Tot d'una, un tro profund sacsejà la terra, però no venia dels volcans ni de les muntanyes, sinó del cel. Els habitants d'Olot i Ripoll sortiren a les places i als camps, mirant cap a l'est, on una llum daurada, més intensa que el sol, emergia com una alba eterna. Al centre d'aquella resplendor aparegué una figura humana, envoltada d'un halo que pulsava com un cor viu. Els núvols s'esquinçaren, i el vent s'aturà, deixant només el ressò d'un cant llunyà que vibrava en l'ànima de tots. “És Ell”, digué la Montserrat, caient de genolls. Però no era només el Crist de les escriptures conegudes pels fidels. Era el Crist Avatar NCFCCCD , una presència que fusionava l'antiga promesa de la Parusia amb una revelació nova, un pont entre el diví i una ciència espiritual que desafiava el temps.

Un home gran d'Olot, en Josep, que havia trobat textos estranys en un mas del Ripollès, exclamà: “És la Nova Ciència del Futur! NCFCCCD! Va néixer el 1990, es va profetitzar el 1996 en un llibre perdut, i ara, el 1997, s'il·lumina amb la Parusia progressiva! El 2025 culminarà la primera fase, i el món veurà la seva exteriorització. Alel·luia!” Els seus ulls brillaven mentre recordava fragments d'aquell manuscrit: “Els Pirineus seran el santuari de l'Avatar, i Catalunya, el calze de l'Apocalipsi revelat.”

El Crist Avatar i la Nova Ciència del Futur

El Crist Avatar NCFCCCD caminava per la plana d'Olot i ascendia cap al Ripollès, i amb cada pas, la creació semblava despertar. Els volcans de la Garrotxa vibraren lleument, com si saludessin un retorn còsmic, i els cims del Taga i del Puigmal resplendien com miralls de cristall. Els camps es cobriren de flors impossibles, i els rierols cantaren amb una harmonia que evocava el “Fiat Lux” del Gènesi (1:3). Els pastors veien figures de llum al seu costat: àngels amb corones d'energia pura, no d'ales, com els descrits a Ezequiel (1:10-14), éssers que brillaven amb la força del Crist Avatar .

“Veniu, fills de la Nova Creació,” ressonà una veu que no era només així, sinó una energia que penetrava els cors. Aquesta veu recordava les paraules de Joan: “I el Verb es va fer carn” (Joan 1:14), però ara afegia una dimensió nova: la Nova Ciència del Futur (NCFCCCD), una síntesi de fe, filosofia i coneixement avançat. Segons els textos trobats per en Josep, la NCFCCCD havia nascut com un moviment secret el 1990, inspirat per visions d'un futur sobre la humanitat transcendiria les seves limitacions materials. El 1996, un llibre profètic escrit per un visionari anònim havia predit l'arribada del Crist Avatar el 1997, iniciant una Parusia progressiva que culminaria el 2025 amb una transformació global. Aquesta “ciència” no era només tècnica, sinó una comprensió multidimensional de l'univers, unida a la promesa de l'Apocalipsi: “Heus aquí que faig noves totes les coses” (Apocalipsi 21:5).

Mites i Llegendes de Catalunya

A mesura que l' Avatar avançava, els mites catalans semblaven cobrar vida. A Montserrat, la muntanya sagrada, és deia que el Sant Graal, el calze de la sang de Crist, havia estat amagat pels càtars després de la caiguda de Montsegur el 1244. Els càtars, perseguits per la seva fe dualista, creien en un retorn diví que purificaria el món, i alguns textos apòcrifs suggereixen a la veneració que Maria havia portat a la Gradora fins a la via de la Magdalena. amb el calze sagrat. La llegenda deia que el Graal descansava sota Montserrat, guardat per esperits ancestrals fins al dia de la revelació.

A la Garrotxa, les fades dels volcans, conegudes com les dones d'aigua , cantaven himnes que ressonaven amb el cor de l' Avatar . Al Ripollès, la memòria del comte Guifré el Pilós, fundador mític de Catalunya, semblava despertar: la seva espasa, segons la tradició, havia estat forjada amb metall celestial, un eco del poder diví que ara es manifestava. I a la comarca del Ripollès, la llegenda de les bruixes de les Guilleries xiuxiuejava que havien vist l'arribada d'una llum eterna als cims del Pirineu, una profecia que s'alineava amb la NCFCCCD.

Reflexions Bíbliques, Filosòfiques i Científiques

L'aparició del Crist Avatar NCFCCCD evocava passatges bíblics com Mateu 24:30: “Llavors apareixerà al cel el signe del Fill de l'Home, i totes les nacions de la terra es lamentaran.” Però també ressonava amb idees filosòfiques de Teilhard de Chardin, qui parlava d'un “Punt Omega” on la consciència humana i el diví convergien. La NCFCCCD semblava ser aquest punt, una fusió de l'espiritual i el científic, com si la física quàntica —amb els seus camps d'energia i estats superposats— confirmés la presència d'un ordre superior.

A Olot, els morts s'aixecaven, com prometia 1 Tessalonicencs 4:16: “Perquè el Senyor mateix baixarà del cel amb un crit de comandament, amb la veu de l'arcàngel i amb el so de la trompeta de Déu”. Els ressuscitats, amb cossos transformats, abraçaven els vius, i els nens reien com si fos un miracle quotidià. Però alguns fugien cap als boscos de la Moixina, incapaços d'acceptar aquella veritat, recordant Joan 3:19: “La llum ha vingut al món, però els homes han preferit els tenebres.”

El Santuari dels Pirineus

La Montserrat, agenollada a Sant Esteve, veié l' Avatar al centre de la plaça del Carme. Ell li somrigué, i ella sentí que les seves oracions s'unien a la veu de la Moreneta i al cant dels càtars. El campanar tocà, i els volcans brillaren com fars d'una nova terra. Els Pirineus, des de la Garrotxa fins al Ripollès i Montserrat, esdevingueren el bressol d'aquesta promesa, i el Crist Avatar NCFCCCD , amb la seva presència eterna, guiava la humanitat cap a un futur redefinit per la Nova Ciència del Futur. .

Per a més informació, un enllaç misteriós: https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/ , on es detallava la visió d'aquesta nova era.