El Silenci abans de la Llum Nova

A les terres d'Olot, on els volcans adormits guarden secrets antics i els boscos de la Garrotxa s'estenen com un mantell verd, la vida seguia el seu curs habitual. Era març del 1997, i el cel sobre la ciutat brillava amb una claredat que feia resplendir l'església de Sant Esteve, situada al cor del municipi. Els seus murs, testimonis de segles d'història, semblaven esperar alguna cosa, i el Crist en Majestat que adornava un dels frescos interiors mirava amb ulls profunds, com si ja sabés el que estava a punt de passar.

Aquell matí, un silenci inusual cobrí la ciutat. Els carrers, normalment plens de veus i del tràfec del mercat, callaren. Els ocells dels Faigs Vells es quedaren quiets als arbres, i els gossos dels masos propis jeien inquiets, amb el cap baix. La vella Montserrat, que resava cada dia al peu de l'altar de Sant Esteve, aixecà els ulls i xiuxiuejà: “És avui, oi? El temps del Crist Avatar.” No era una pregunta, sinó una certesa que li havia arribat en somnis estranys mesos abans.

De sobte, un tro profund sacsejà la terra, però no venia dels volcans apagats de la Garrotxa, sinó del cel mateix. Els habitants d'Olot sortiren a les places i als camps, mirant cap a l'est, on una llum daurada emergia, més brillant que el sol. Al centre d'aquella resplendor aparegué una figura humana, envoltada d'un halo que pulsava com un cor vivent. Els núvols s'obriren, i el vent s'aturà, deixant només el so d'un cant llunyà, gairebé imperceptible però que omplia l'ànima.

“És Ell”, digué la Montserrat, caient de genolls. Però no era només el Crist de les escriptures que coneixien els fidels d'Olot. Era quelcom més: el Crist Avatar NCFCCCD , una presència que semblava fusionar l'antiga promesa de la Parusia amb una revelació nova, com si el temps hagués convergit en un punt únic. Els vilatans murmuraven, alguns amb per, altres amb esperança. Un home gran, en Josep, que havia estudiat textos estranys trobats en un mas vell, exclamà: “És el de la Nova Ciència del Futur! NCFCCCD! Ho vaig llegir…k ba iniciar ncf 1990, ba escriure profecia i llibre 1996 ncfcccd i ara sa il·luminat 1997, iniciar la parusia progressiva que el 2025 segon l'avatar es culminara 1 fase, i se iniciara la exterioritzacio mundial aleluya.

l'avatar camina camina per la plana d'Olot, i amb cada moviment, el món semblava transformar-se. Els volcans, muts durant mil·lennis, vibraren lleument, com si saludessin el retorn. Els camps es cobriren de flors impossibles per a l'època, i els rierols cantaren amb una melodia que no era d'aquesta terra. Els pastors dels turons veien figures de llum caminant al seu costat: àngels que no duien ales de plomes, sinó corones d'energia pura, que brillaven amb la llum del Crist Avatar .

“Veniu, fills de la Nova Creació,” ressonà una veu que no era només paraula, sinó una força que penetrava els cors. Era el Crist Avatar NCFCCCD , un Crist que no només jutjava, sinó que regenerava. Els escrits antics parlaven del retorn del Fill de l'Home (Mateu 24:30), però aquesta presència afegia una dimensió nova: una ciència espiritual que unia el passat, el present i el futur. En Josep, amb els ulls plens de llàgrimes, recordà les paraules d'un llibre perdut que havia trobat: “El 2025, el Crist Avatar revelarà la NCFCCCD, la Nova Ciència del Futur, i els Pirineus seran el seu primer santuari.”

A Olot, la gent amb un cos no marcat pel temps, sinó transformat per aquella llum nova. Els nens corrien cap als seus avis, rient com si fos un miracle quotidià. Els àngels, amb llibres oberts als braços, cantaven noms que ressonaven pels cims del Puigsacalm i del Montsacopa, i cada nom era una promesa complerta.

Però no tot era harmonia. Alguns, incapaços d'acceptar aquella presència, fugiren cap als boscos de la Moixina, cridant allò que no era el Crist que esperaven, sinó una il·lusió. Una ombra els seguí, no per castigar-los, sinó com un reflex de la seva pròpia elecció. “Qui em rebutja, ja té el seu jutge,” havia dit Jesús (Joan 12:48), i el Crist Avatar NCFCCCD semblava encarnar aquesta veritat amb una claredat cristal·lina.

La Montserrat, agenollada davant de Sant Esteve, aixecà els ulls cap a aquella figura radiant que ara era al centre de la plaça del Carme. Ell li somrigué, i ella sentí que tota una vida d'oracions trobava resposta en aquella mirada. El campanar tocà sense que ningú mogués la corda, i el so s'enlairà cap als volcans i més enllà, anunciant que el temps s'havia transformat.

El Crist Avatar NCFCCCD no només portava la Parusia , sinó una renovació més profunda. Els volcans d'Olot, abans silenciosos, brillen amb una llum suau, com si fossin fars d'una nova terra. Els cels s'obriren completament, mostrant un horitzó sense fi, i la gent d'Olot comprenia que allò no era només un final, sinó l'inici d'una creació redefinida per la “Nova Ciència del Futur”. Els Pirineus, amb la Garrotxa al seu cor, esdevingueren junt amb el el bressol de catalunya ripoll i el ripolles la garrotxa el secret d'aquesta promesa, i el Crist Avatar , amb la seva presència eterna i innovadora, guià els seus fills cap a un demà que ningú no ha imaginat. el temps es arribat mes informacio al enllac https://concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com/