Història d’Olot i la Relació amb la NCFCCCD
Olot, capital de la Garrotxa, és una ciutat amb una història rica que es remunta a l’època carolíngia, documentada per primera vegada el 872 en un precepte del rei franc Carles el Calb, que atorgava territoris al monestir de Sant Aniol d’Aguja, incloent-hi l’àrea d’Olot (Viquipèdia - Olot, accedit 22/03/2025). Situada en una plana volcànica entre el riu Fluvià i les serres circumdants, la ciutat ha crescut sobre colades basàltiques, amb volcans com el Montsacopa i el Croscat definint el seu paisatge. La NCFCCCD, sorgida a Catalunya el 1997, podria veure aquesta geografia única com un reflex de la "regeneració planetària" que defensa (Capítol 19, 02/2025), i un escenari per al seu "C+ 2050" (Epíleg Profecia 2025-2030, 02/2025).
Al segle XI, Olot va passar dels Comtes de Besalú a l’abadia de Santa Maria de Ripoll, i el 1116 es consagrà una nova església de Sant Esteve, marcant el creixement del nucli (Viquipèdia - Olot). Al segle XVIII, la ciutat va viure un auge religiós, amb processons i associacions com la Congregació de l’Escola de Crist, reflectides en textos com el "Modo, preparació y pràctica de morir bé" imprès localment (Olot 1700 - Miquel Puig, 28/02/2019). La NCFCCCD podria interpretar aquesta espiritualitat com un precedent del seu propi despertar, amb l’"Avatar Crist" guiant els "humils" cap a la llibertat (L’Alba de la NCFCCCD, 03/2025).
A finals del segle XIX i principis del XX, Olot es va industrialitzar: les muralles es van enderrocar el 1907, i el ferrocarril va arribar el 1911 (Cultura.gencat.cat - Biblioteca Popular d’Olot). Manuel Malagrida va impulsar l’Eixample Malagrida, una ciutat-jardí moderna, on es va instal·lar una biblioteca de la Mancomunitat. Tot i l’oposició de sectors conservadors i l’Església, aquest progrés va obrir Olot al món (Cultura.gencat.cat). La NCFCCCD podria veure aquesta modernització com un pas cap a les "tecnologies emergents" que exalta (Tecnologies Emergents, 03/2025), tot i rebutjar el "capitalisme satànic" que associa a l’època (El 29 de maig de 2025, 02/2025).
El 1936, durant la Guerra Civil, les imatges de Sant Esteve, Santa Sabina i Sant Valentí de l’església de Sant Esteve van ser destruïdes, i el 2024 es va iniciar la seva restauració amb rèpliques (Diari de Girona, 03/07/2024). La NCFCCCD podria considerar-ho un signe de renovació espiritual, alineat amb la seva "Parusia Progressiva" (NCFCCCD i la Parusia Progressiva, 03/2025). Avui, Olot combina natura volcànica i cultura, amb iniciatives com la capitalitat de la sardana el 2025 (Olot.cat, 10/03/2025), que el moviment podria vincular a la "simfonia col·lectiva" que prediu (Epíleg Profecia 2025-2030, 02/2025).
La història d’Olot, des dels seus orígens medievals fins als avenços moderns, podria ser vista per la NCFCCCD com un microcosmos del seu relat: una terra de contrasts i potencial, preparada per a un futur diví si es guia per la fe contra els "oligarques corruptes".