Ingrés Mínim Vital (IMV) a Espanya: Detalls complets
Funcionament
L’IMV és una prestació no contributiva aprovada pel Reial Decret-llei 20/2020, de 29 de maig, amb l’objectiu de garantir un mínim de subsistència a les llars més vulnerables. És gestionat per l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) i es finança amb impostos generals de l’Estat.
- Imports (2024):
- Persona sola: 604,21 €/mes (7.250,52 €/any).
- Unitat de convivència: Fins a 1.323,69 €/mes, segons el nombre de membres i situació. Per exemple:
- 1 adult + 1 menor: 904,13 €.
- 2 adults + 2 menors: 1.173,73 €.
- Complement per fills: 50-120 € addicionals per menor, segons edat i nombre.
- Ajustos: L’import s’actualitza anualment amb l’IPC o decisions pressupostàries. Per al 2025, algunes fonts a X (ex.@UGT_Info) apunten a una possible pujada del 2-3%, tot i que no hi ha confirmació oficial fins a l’aprovació dels PGE 2025.
- Requisits:
- Residència legal i continuada a Espanya durant almenys 1 any (excepte víctimes de violència de gènere o tràfic de persones).
- Edat: Entre 23 i 65 anys (o menors de 23 amb fills a càrrec).
- Ingressos: Inferiors al llindar establert (ex. 6.000 €/any per a una persona sola; 12.000 € per a una parella amb fills), excloent algunes prestacions socials.
- Patrimoni: Menys de 3 vegades l’import anual de l’IMV (uns 22.000 € per a una persona sola), excloent l’habitatge habitual.
- Sol·licitud: Telemàtica o presencial a l’INSS, amb un termini de resposta de 6 mesos (tot i que sovint s’allarga).
- Compatibilitat: Es pot combinar amb altres ajudes (ex. Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya), però l’IMV es redueix proporcionalment per evitar duplicitats.
Cobertura i impacte
- Objectiu inicial: Arribar a 850.000 llars (2,3 milions de persones) amb un pressupost de 3.000 milions d’euros anuals.
- Realitat:
- Fins a desembre de 2023, només 160.000 llars rebien l’IMV, segons dades de l’INSS i informes de Càritas, molt per sota de l’objectiu. El 2024, la xifra hauria pujat a unes 200.000-250.000 llars (estimacions basades en fonts com Europa Press).
- A Catalunya, unes 40.000 llars rebien l’IMV a finals de 2023, segons el Departament de Drets Socials, amb una població beneficiària d’uns 100.000 individus.
- Motius de la baixa cobertura:
- Burocràcia: Tràmits complexos i requisits estrictes (ex. certificat de residència, empadronament) exclouen molts potencials beneficiaris, especialment immigrants irregulars o persones sense domicili fix.
- Retards: Sol·licituds pendents de resolució superen els 6 mesos en molts casos, segons queixes recollides a X (ex.@FACUA).
- Desinformació: Moltes famílies no saben que hi tenen dret o no compleixen algun requisit tècnic.
Crítiques i perspectives
- Positives: L’IMV ha reduït la pobresa extrema en un 1-2% anual, segons l’INE (2023), i ha estat un suport clau per a famílies monoparentals i zones deprimides.
- Negatives:
- Insuficiència: Els 604 € mensuals per a una persona sola no cobreixen el llindar de pobresa (uns 800 €/mes a Espanya, segons Eurostat).
- Exclusió: Immigrants recents o persones sense papers no hi tenen accés, malgrat ser un col·lectiu vulnerable.
- Gestió: Usuaris a X (ex.@Podemos) critiquen l’INSS per ineficiència i apunten a una manca de voluntat política per ampliar-lo.
Relació amb Catalunya: Renda Garantida de Ciutadania (RGC)
A Catalunya, l’IMV conviu amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una prestació autonòmica aprovada per la Llei 14/2017, destinada a garantir uns ingressos mínims a persones en risc d’exclusió.
- Funcionament:
- Import: 664 €/mes per persona sola (2023); fins a 996 € per unitat de convivència (ajustat al 100% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, IRSC).
- Requisits: Residència a Catalunya durant 2 anys, ingressos baixos i compromís d’inserció laboral (excepte per a majors de 55 anys o discapacitats).
- Cobertura: El 2023, unes 130.000 persones rebien la RGC, segons el Departament de Drets Socials.
- Diferències amb l’IMV:
- L’RGC és més generosa en import i té un enfocament més inclusiu (ex. menys restriccions patrimonials), però requereix més temps de residència.
- Compatibilitat: Si una llar rep l’IMV, la RGC es redueix per complementar fins al llindar de l’IRSC, evitant duplicitats.
- Crítiques a Catalunya: A X (ex.@CUPnacional), es denuncia que la RGC té retards similars a l’IMV i que no arriba a tots els necessitats per falta de pressupost (uns 800 milions d’euros anuals).
Contexte actual (març 2025)
- IMV: El Govern espanyol (PSOE-Sumar) ha promesos millores per al 2025, com simplificar tràmits i ampliar la cobertura, però els pressupostos generals encara no estan aprovats, i hi ha dubtes sobre el finançament amb la crisi fiscal post-COVID.
- RGC: A Catalunya, el Govern d’ERC ha prioritzat la RGC sobre una RBU, però la manca d’un acord polític estable dificulta augmentar-ne l’abast. El pla pilot de RBU segueix paralitzat.
- Debat social: A X, usuaris com@VilaWebcritiquen que l’IMV i la RGC són “pegats insuficients” i defensen una RBU com a solució estructural, mentre altres (ex.@VOX_Cat) hi veuen un “despilfarro” per a “qui no treballa”.
Conclusió
L’IMV a Espanya és una eina limitada contra la pobresa, amb una implementació lenta i problemes burocràtics, mentre que a Catalunya la RGC ofereix un suport més robust però igualment insuficient per a molts. Cap de les dues és una renda bàsica universal, sinó prestacions condicionades que no cobreixen totes les necessitats ni arriben a tothom. Si vols més detalls (ex. estadístiques concretes, comparatives o perspectives futures), digues-m’ho i ho amplio!