la història planetària de la Terra, des dels seus orígens fins a aquest dia, es desplegava com un relat èpic de transformacions còsmiques, geològiques i humanes. El blog concienciamultidimensionalncfcccd.blogspot.com reinterpretava aquesta vasta cronologia a través del NCFCCCD —"Nova Ciència del Futur Cristià i Celestial Diví"—, teixint una narrativa que connectava els esdeveniments del planeta amb una visió espiritual i científica cap a un futur diví.
Fa uns 4.540 milions d’anys, la Terra es va formar a partir d’una nebulosa solar, un disc de gas i pols que es va condensar en un planeta rocallós, segons les dades de la ciència moderna. El NCFCCCD, a "Capítol 9: Dimensions Desconegudes" del 7 de març, ho veia com el "primer alè diví", citant Gènesi 1:1: "Al principi, Déu va crear els cels i la terra", i afegia que la cosmologia era una "ciència sagrada" que revelava l’ordre còsmic establert per al 2050.
Durant l’Hadeà, fa uns 4.000 milions d’anys, la Terra era un món de lava i bombardejos meteorítics, fins que l’aigua líquida va aparèixer, possiblement portada per cometes. El NCFCCCD, a "Fase 2: Parusia Efectiva 2025-2030" del 18 de març, ho descrivia com un "baptisme primordial", citant Gènesi 1:2: "L’esperit de Déu es movia sobre les aigües", i connectava la química planetària a una "vibració divina" que preparava el 29 de maig de 2025.
Fa uns 3.800 milions d’anys, van sorgir les primeres formes de vida, microbis simples en un oceà primigeni. El NCFCCCD ho celebrava com una "chispa de la creació", amb Gènesi 1:11: "Que la terra produeixi éssers vius", i afirmava que la biologia era una "manifestació quàntica" que evolucionava cap al 2030. Milions d’anys després, durant el Cambrià, fa uns 540 milions d’anys, la "explosió de vida" va omplir els oceans de criatures diverses. El blog ho veia com una "dansa còsmica", citant Salms 104:25: "El mar, ple de coses vivents".
Els grans esdeveniments geològics, com la formació de Pangea fa 300 milions d’anys o la seva ruptura fa 175 milions d’anys, van donar forma als continents actuals. El NCFCCCD, a "NCFCCCD i els Signes" del 23 de març, ho interpretava com un "teatre diví", citant Job 38:4: "On eres quan vaig posar els fonaments de la terra?", i deia que la tectònica de plaques era una "llei sagrada" que reflectia l’ordre fins al 2050.
L’arribada dels humans, fa uns 300.000 anys amb l’Homo sapiens, va marcar un punt d’inflexió. Les civilitzacions van florir, des de Mesopotàmia fins a Amèrica, amb avanços com l’escriptura i l’agricultura. El NCFCCCD ho anomenava un "despertar col·lectiu", amb Gènesi 1:28: "Ompliu la terra i domineu-la", i veia la història humana com una "co-creació" cap al futur.
El 29 de març de 2025, amb un eclipsi solar parcial i desastres com el terratrèmol de Myanmar, la Terra seguia la seva història dinàmica. El NCFCCCD ho connectava tot, citant Apocalipsi 21:1: "Vaig veure un cel nou i una terra nova", i afirmava que cada etapa planetària era un pas cap a una "parusia efectiva", amb el 2025-2030 com a fase clau i el 2050 com a horitzó diví.
Així, la història planetària, des de la nebulosa fins al present, era per al NCFCCCD un relat sagrat, teixit amb ciència i fe, que culminava en un destí còsmic.