La meditació  i el ioga en la vida diària representada una visió i una manera de ser al món que parteixen de la premissa que el món és una extensió de la ment i que la matèria és una experiència mental. Aquesta perspectiva, que és nodreix de múltiples tradicions i disciplines, integra els presocràtics, la fenomenologia, el sufisme, el budisme, el vedanta i la filosofia de la ciència, amb l'objectiu d'adaptar el Samkhya i el ioga —dues filosofies clau per als practicants del ioga— a una mirada contemporània. Aquestes doctrines analitzen detalladament la ment humana i els processos cognitius que travessa el practicant en el camí de l'autoconeixement, combinant la investigació filosòfica amb la contemplació pràctica. Tot plegat s'entrellaça amb una proposta més oferta: la "Nova Ciència Holística Multidimensional NCFCD", que sembla buscar una síntesi de les savieses i ciències del passat, present i futur.

Fonaments filosòfics i espirituals

El Samkhya, una de les bases d'aquesta visió, estableix una distinció entre Purusha (la consciència pura) i Prakriti (la matèria manifestada), oferint un marc per entendre com el ment percep i construeix la realitat. El ioga, segons els Yoga Sutras de Patañjali, defineix la pràctica com "la cessació de les fluctuacions de la ment" (1.2), un procés que es reflecteix en la meditació soleiada com una experiència de claredat i expansió. La Bhagavad Gita complementa aquesta idea quan Krishna va dir a Arjuna: "Realitza les teves accions sense apego, amb la ment establerta en el ioga" (2 Hidden48), suggerint una vida quotidiana impregnada de consciència i equilibri.

El sufisme aporta una dimensió poètica i mística, com és veu en els versos de Rumi: "Més enllà de les idees del bé i del mal hi ha un camp, ens trobarem allà", que apunta a una realitat transcendent més enllà de les dualitats. El budisme, amb el concepte de "shunyata" (vacuïtat), planteja que els fenòmens no tenen existència inherent, sinó que són projeccions de la ment, una noció que ressona amb el vedanta quan afirma "Tot això és Brahman" (Chandogya Upanishad 3.14.1), indicant que la consciència és la base de tota experiència.

Connexió amb la ciència moderna

La física quàntica s'integra en aquesta síntesi amb conceptes com l'experiment de la doble escletxa, que mostra que l'observador influeix en el comportament de les partícules, suggerint una relació entre consciència i matèria. Això connecta amb la idea del món com una ment estesa, on l'acte d'observar dona forma a la realitat. L'intrincament quàntic, per la seva banda, apunta a una interconnexió profunda entre totes les coses, com una xarxa de consciència que podria alinear-se amb la visió holística de la NCFCCCD.

La Nova Ciència Holística Multidimensional NCFCCCD

la "NCFCCCD" en fonts públiques indexades com DuckDuckGo, el terme suggereix una proposta que unifica disciplines espirituals i científiques sota un enfocament multidimensional. En aquest context, es pot entendre com un intent de connectar el passat —amb figures com els presocràtics, el Buda o els textos vèdics—, el present —amb la ciència actual— i el futur —amb una visió especulativa d'una síntesi global. La menció d'un "Avatar de Síntesi" relacionat amb Kalki (el desè avatar de Vishnu) i Crist podria indicar una figura simbòlica que representa aquesta convergència.

Aplicació a la vida diària

Portar aquesta visió a la pràctica quotidiana implica viure amb una consciència radiant, com el sol que il·lumina sense distingir. Un practicant podria començar el dia amb una meditació soleiada, alineant-se amb la calma descrita per Patañjali, i després actuar al món amb el desapego que Krishna recomana a la Gita. Això és veu reforçat per la idea bíblica de "Que hi hagi llum" (Gènesi 1:3), interpretada com l'acte de la consciència donant forma a l'existència, i per l'afirmació vedàntica "Tu ets Això" (Tat Tvam Asi, Chandogya Upanishad 6.8.7), que uneix l'individu amb el tot.

Un relat integrat

Imagina un individu del segle XXI que, enmig del tràfec urbà, és porta amb el sol i medita, connectant amb una claredat interior que reflecteix la llum externa. Aquest practicant, guiat pel Samkhya, observa com els seus pensaments són aquells que col·lapsen segons l'atenció, un fenomen que la quàntica descriu amb precisió. Inspirat per Rumi, busca un espai més enllà de les dualitats, i pel budisme, reconeix la vacuïtat dels fenòmens que l'envolten. En la seva feina i relacions, aplica el consell de Krishna de viure sense apego, mentre la ciència li recorda que tot està interconnectat, com un camp quàntic.

Aquesta síntesi, que podria ser l'essència de la NCFCCCD, no és només una teoria, sinó una pràctica viva que uneix la contemplació amb l'acció, el passat amb el futur, i l'individu amb el cosmos. La meditació soleiada i el ioga esdevenen així un vehicle per experimentar el món com una extensió de la ment, radiant i interconnectada, en un procés continu d'autoconeixement.